dimecres, 5 de novembre de 2008

FINALMENT S'HA FET JUSTICIA

En els darrers anys, instaurada ja la democràcia en tots els estaments i institucions públics i privats, he vist amb tristesa i preocupació com certes persones fan reiteradament un abús i un mal ús d’allò que, en principi, és un dret indiscutible que tots tenim però que sempre s’ha d’usar amb prudència, amb fonamentada raó i amb “consciència del que es fa”.
Em refereixo al dret que tenim d’actuar contra altres persones acudint fins i tot davant dels tribunals de justícia quan es tracta de demandes justes i justificades. Mai s’ha de fer per assumptes venals i sense comptar amb les degudes proves inculpatòries dels suposats delictes que es pretén esventar davant la Justícia.
Els que així actuen ho fan explícitament motivats per aquella dita tan coneguda de “difama que algo queda” amb l’únic interès de la revenja per no haver aconseguit els seus propòsits personals a través dels canals normals. I amb la seva actitud queden tan cofois malgrat que tot el que acaben aconseguint és fer el mal.
Ara fa quasi bé tres anys la denominada plataforma “Veu Ciutadana” va presentar una denúncia davant la Fiscalia de Tarragona per un suposat delicte contra el patrimoni natural arqueològic, delicte de prevaricació i delicte de malversació de fons públics contra els regidors Marcia Mercè Martorell, Santiago Pallàs i jo mateix. Deixeu-me saludar molt efusivament als dos companys ex-regidors que com jo mateix, han patit durant tres anys.
Tot i tenir ple respecte i confiança en la justícia, per a mi va ser un cop fort doncs era un nouvingut en els afers públics i havia exercit les meves noves responsabilitats municipals amb dignitat i honradesa, valors personals adquirits del meu pare, el meu autèntic referent humà i polític.
No va ser fàcil ser portada dels mitjans de comunicació i haver de respondre no tants sols a les preguntes d’una jutgessa sinó també a les dels ciutadans que es preguntaven que hi havia de cert en tot plegat, havent d’escoltar també i durant 3 anys les insidioses afirmacions dels denunciants, fetes en tots els foros possibles.
És clar que si els que posen aquestes denúncies infundades no tenen raó, la Justícia no els la donarà. Però ells hauran satisfet els seus desitjos perquè, abans que això finalment passi, degut a la lentitud de les resolucions judicials, s’ha pogut fonamentar en la opinió ciutadana una errònia impressió envers persones molt dignes, envers ciutadans que han estat honrats en el desenvolupament de tasques al serveis dels ciutadans. No es pot estar tant de temps sota sospita.
Han estat tres anys d’angoixa però finalment avui la justícia ha fet això: “justícia”, arxivant definitivament totes les actuacions i la denúncia de la Plataforma Veu Ciutadana, en un cas que malauradament no ha estat el primer ni serà el darrer en la vida política ciutadana.
Reclamo avui que aquesta fosca manera d’actuar s’eradiqui de la vida municipal, al cap i a la fi, també s’acaba fent mal a la democràcia, a la justícia, a la llibertat i la dignitat de les persones i institucions.
Finalment, vull recordar avui, una sessió plenària del dia 11-04-06 en la qual, en l’apartat de precs i preguntes l’aleshores regidora del Grup Municipal Socialista va demanar a l’alcalde, com consta en l’acta del plenari que us adjunto, que complís i fes complir la llei als seus regidors.
Aquesta senyora ens va sentenciar, va donar per sentat que erem culpables i menystenint un dels principis bàsics de l’estat de dret com és de la pressumpció d’innocència va fer una acusació gravíssima que en cap moment va ser contestada pel portaveu del Grup Municipal Socialista, l’avui Alcalde Ballesteros.
Per tant, tres anys després, demano públicament QUE LA SENYORA ELICES DEMANI DISCULPES PÚBLICAMENT PER LES ACUSACIONS FETES EN EL SEU DIA POSANT EN DUBTE LA INNOCÈNCIA DE LA SRA. MARTORELL, DEL SR. PALLÀS I LA MEVA PRÒPIA. I SI NO HO FA, QUE SIGUI EL SR. BALLESTEROS QUE HO FACI.

1 comentari:

Artur ha dit...

Aquets poca vergonyes s'amaguen darrera de les faldilles i es tapan la cara. No més queda tapar-se el nas quan passa un d'ells/as.