dijous, 27 de maig de 2010

Valoració dels 3 anys de govern Ballesteros

Ja sols falta un any per les eleccions municipals. Moment de balanços i d’examen als governs municipals. El TotTarragona.cat m’ho ha demanat, i intentaré complir amb l’encàrrec.

No és fàcil per a mi definir l’etapa Ballesteros al capdavant de l’Ajuntament de Tarragona. Segurament no ho és perquè ser crític amb el govern municipal enmig de l’immensa cortina de publicitat, propaganda i marketing polític amb que ens obsequia cada dia el Sr. Ballesteros, no és senzill.

Primer crec que és just, (a diferència del que fa el Sr. Ballesteros quan parla del govern de CIU) dir que un govern, qualsevol govern, no ho fa tot malament, i així l’increment d’efectius de la Policia Local, o la Brigada Ràpida, entre d’altres, són elements positius d’aquesta etapa municipal.

El tema però no és aquest. El tema és si el Sr. Ballesteros ha complert o no amb allò que va prometre als ciutadans de Tarragona a l’hora de presentar-se a les eleccions. Jo crec que no.

El Sr. Ballesteros ha decebut des de el meu punt de vista en tres grans aspectes.

Primer.- No és un líder. No governa, no té caràcter, és tou i poc enèrgic en les decisions i no sap o no vol enfrontar-se al seu partit quan cal posar Tarragona per davant del PSC-PSOE.

Segon.- Ha decebut a moltíssima gent. És víctima de les seves pròpies promeses electorals. No es pot dir que sí a tothom. El bon polític és el que sap dir NO quan toca. Ser un bon noi no és sinònim de ser un bon polític.

Tercer.-No té equip. I evidentment, l’equip el va triar ell. Però està clar que el perfil dels Regidors del govern és molt baix. L’Ajuntament ara no funciona.

A un polític bo, se’l recorda, no tant per si ha fet una carretera o un hospital, una Brigada Ràpida o ha dotat de 50 efectius més la policia local. A un bon polític se’l recorda per haver canviat l’ànima i l’esperit d’una societat o d’una ciutat.

I això a Tarragona ho va fer CIU, amb errors i encerts evidentment, però és CIU qui va fer del Tarragonisme un element d’orgull a l’hora de despertar aquesta ciutat i canviar radicalment la manera de sentir dels seus ciutadans. El Sr. Ballesteros mai podrà fer-ho això. Li falta èpica, i li falta visió. Ell veu algun arbre, però no s’imagina el bosc.

No vull entrar a analitzar en profunditat el grau de compliment de les promeses electorals del Sr. Ballesteros, que d’antuvi ja els anuncio que suspèn. Però sí es fa necessari preguntar-se per la seva política econòmica que a acabat insòlitament en dèficit pressupostari, per la més que dubtosa existència de política cultural, per la situació de paràlisi del POUM, pel fracàs de la política de construcció i lloguer d’habitatge d’HPO, per la indefinició de la xarxa ferroviària que afecta a la capital de Tarragona, la inexistent façana marítima, el retard inadmissible en la resolució d’expedients de la llei de la dependència, la pèrdua de capatitalitat en temes com l’educació i la sanitat i la incapacitat per desencallar tot el que calia amb la Generalitat de Catalunya, tot i ser el “govern amic”.

Ja veuen com estan les coses, i què fa el Sr. Ballesteros?. Tarragona no avança, i el Sr. Ballesteros no sap empènyer del carro. Això sí Ballesteros ha liderat el canvi i ha aturat la ciutat.

dimecres, 26 de maig de 2010

Atac al municipalisme

Sovint es diu aquella frase de que la realitat supera la ficció. En vint-i-quatre hores, el govern Zapatero ha passat de prohibir l’endeutament per inversions als Ajuntaments desde ja mateix, a dir que aquesta mesura no entrarà en vigor fins el 1 de gener de l’any 2011.

Mes enllà de que això ha provocat plenaris exprés de quantitats d’Ajuntaments i Diputacions, (que a corre-cuita han aprovat crèdits abans de les dotze de la nit del dia 24 de maig, com si fossin la Ventafocs i perdessin l’encanteri) mes enllà d’això, com deia, el que s’està demostrant es que els socialistes i el Sr. Zapatero al davant , estàn en caiguda lliure.

Algú pot creure’s, com avui ens diu el govern, que tot plegat ha estat una errada de dates?

Aquesta excusa no es de rebut. El BOE no falla.

Aquí el que ha passat, es que els Ajuntaments s’han revolucionat.

El diumenge, en Zapatero estava amb mes de 5.000 regidors socialistes a Elx, i no els va dir res, cap entitat municipalista ni catalana ni espanyola sabia res, i mitja Espanya celebrava la segona pasqua i estava de festa.

Tot plegat un prodigi d’ informalitat, frivolitat, improvisació i falta de rumb del pitjor President que mai a tingut Espanya en democràcia, el Sr. Zapatero.

Però el problema no és quan entrarà en vigor la norma, el problema es que quan entri, els socialistes condemnaran a milers d’empreses a una mort segura, ja que s’aturarà la contractació pública.

Anem malament, i el Sr. Zapatero ens porta al precipici.

Si als socialistes els importen les persones, el país i Espanya, potser que facin fora d’una vegada al Sr. Zapatero o si no tots ells en seran còmplices d’aquest desastre.

dimarts, 25 de maig de 2010

Zapatero: hipertròfia de l’administració i retallada de drets socials

Un exemple clar d’hipertròfia de l’administració de Zapatero és el caòtic desplegament de la llei de promoció de l’autonomia de les persones en situació de dependència.

L’aplicació d’aquesta ha suposat la contractació de molt personal, segur que absolutament necessari, però així doncs com s’explica la lentitud i l’extraordinari retard en la resolució i aplicació de les ajudes a les que el ciutadà en situació de dependència o la seva família tenen dret?.

Hom té de vegades la sensació que sense voler s’està projectant una imatge ancestral del funcionament de l’administració. En l’imaginari del ciutadà ens retrobem amb el funcionari de “manguito”, i de piles i piles d’expedients que inicien un viatge de destí incert, en un itinerari dilatat d’etapes a superar com un corredor d’obstacles per arribar a una meta que se’ns fa llunyana i gairebé mai és com ens l’havien dibuixat.

Fins ara el ciutadà era compensat pel retard i cobrava amb retroactivitat allò que dret a llei havia estat aprovat. Ara ja no!!! És aquesta una mesura social?. És el ciutadà més feble el que ha de pagar per la ineficiència del sistema?. No caldria millorar tecnològicament els protocols d’estudi, resolució i aplicació de l’ajuda aprovada?.

No hauríem de millorar les garanties d’aquesta llei estrella que ens ha portat tants maldecaps i insatisfaccions i sensació de maltracta al ciutadà?. Ara ja només falta que el govern d’en Zapatero dins l’anunciada estisorada de despesa, no pagui amb retroactivitat les ajudes. Tant parlar de drets subjectius, de mesures de protecció social... És aquest l’estil d’un govern de progrés i d’esquerres que va la deriva. Estic convençuda que definitivament el ciutadà demana que algú hi posi ordre. Com un dret tant reconegut es pot retallar d’aquesta dràstica manera?. A més de la lentitud, la falta d’agilitat de l’administració, ara, l’actitud de menysteniment de les esperances del ciutadà s’hi suma a aquesta situació de caos general.

Sr. Zapatero, és evident que cal aprimar la despesa i que tots hem de fer un esforç, un més si cal, però hi ha coses innegociables. Algú de vostès creu que els expedients es resoldran i aplicarem l’ajuda en un termini màxim de 6 mesos?. Quants cops el Síndic de Greuges de Catalunya o la Ministra no ho han anunciat això?. Seny, molt de seny i criteris clars són el que ara necessita el país, no improvisacions que porten al govern a posteriors rectificacions i a haver de matisar les seves declaracions. No desorientin més al ciutadà. Tracin una línia clara d’actuacions i potser algú recuperarà la confiança en el sistema. En tot cas no hem de perdre de vista que el dret del ciutadà ha de prevaldre per sobre tot, més quan es tracta de l’aplicació d’una llei, o és que ara les lleis han esdevingut en quelcom mal·leable com el xiclet, per a ser interpretades de la forma més avantatjosa pel govern d’en Zapatero?.

M. Victòria Forns Fernández
Consellera del grup municipal de CiU
Ajuntament de Tarragona

diumenge, 23 de maig de 2010

LLEI DE PORTS. TARRAGONA HI PERD AMB PP I PSOE

Es passen la vida fotent-se els plats pel cap i acusant-se de mil i una malifetes, però de tant i quan es tracta de demostrar qui és més centralista, qui defensa menys els interessos de Catalunya i Tarragona, el PP i el PSOE de seguida es posen d’acord.

Ahir ho van demostrar de nou amb l’aprovació al Congrés d’una llei de Ports que suposa una greu regressió de l’autonomia Portuària. Estem davant de la laminació de les competències del Port de Tarragona. Uns exemples:
  • El Port de Tarragona no farà cap obra sense l’autorització de Ports de l’Estat. El pont entre els molls de Reus i Lleida que va permetre treure els camions del Serrallo, avui no seria possible.

  • El Port de Tarragona no adoptarà cap decisió que contravingui a Ports de l’Estat, que podrà suspendre les decisions adoptades i exercir el dret de veto en el consell d’administració.

  • La representació de la Generalitat de Catalunya i dels ajuntaments en el Port de Tarragona es redueix radicalment. Per contra, la representació de l’Estat es redueix mínimament. És a dir, austeritat només per comunitats autònomes i ajuntaments. El més greu és que s’aprofita la necessitat d’austeritat per canviar la majoria en els consells d’administració a favor de l’Estat.

  • El ministre pot no acceptar la proposta de president del Port de Tarragona que es faci des de Catalunya.
  • Per tant, els importants avenços aconseguits per CiU l’any 1998 en l’autonomia del Port de Tarragona, apostant per una gestió professionalitzada i de proximitat, arrelada al nostre entorn socioeconòmic, en que el paper reservat a Puertos del Estado era residual, se’n van a fer punyetes. Tot allò que va permetre posar el port de cara a la Ciutat ara queda reduït, sinó eliminat
El més vergonyós és que els 25 diputats socialistes catalans (Joan Ruiz, diputat tarragoní, inclòs) hagin votat a favor d’una llei que retalla competències de la Generalitat. Més greu és quan el passat 29 d’abril el Parlament va aprovar una moció de CiU amb els vots del tripartit que reclamava al Govern la defensa de les competències de Catalunya en matèria de ports.

Senyors del PSOE català : han fet honor a la tradició de votar igual que el PSOE espanyol com fan sempre des de fa 30 anys.

Senyors del PSOE tarragoní: Gràcies una vegada més per defensar Tarragona. Gràcies Sr. Joan Ruiz. Gràcies Sr. Ballesteros. Sembla, però, que a vostè Sr. Ballesteros això ja li va bé, doncs en lloc de lluitar contra aquest disbarat, ha preferit anar-se’n a fer fotos amb Mr. Nespresso Malkovich.

I Tarragona anant perdent pistonada.

dimecres, 19 de maig de 2010

Ballesteros no pot permetre la situació educativa a Sant Salvador

Ahir a la premsa local podíem llegir com els docents de Sant Salvador, reivindicaven la reducció de la plantilla del CEIP on treballen. Afirmen que en 2 anys, 8 professors.

És inadmissible el que la Generalitat està fent amb el barri de Sant Salvador i amb Tarragona en general, ja que la reducció de les plantilles s’està duent a terme a gairebé a totes les nostres escoles i instituts.

Pel que fa a Sant Salvador, primer no els activen les línees de batxillerat que havien promès als pares i veïns, i ara la reducció de la plantilla de professors.

No es pot tolerar que la crisi afecti a l’ensenyament dels nostres fills, ja que el futur del nostre país, en una part important depèn de la formació que se’ls doni.

Des del grup municipal de CIU demanem al sr. Ballesteros que es quadri davant la Generalitat i digui prou. No es pot permetre que a Tarragona li restin RES, i menys persones que desenvolupen una tasca tant important per a la nostra societat.

Està clar que això només és el reflex d’una nefasta gestió per part del departament d’educació de la Generalitat, i d’una manca de lideratge clara del nostre alcalde, al que sembla que no li importa gaire, si ens prenen alguns estudis de la nostra ciutat, si existeix una manca de professors a les nostres escoles, o si als centres d’assistència primària els usuaris han d’esperar 15 dies per veure al seu metge de família.

El nostre grup municipal considera que les mesures a adoptar han de ser d’altres i no pas les que afecten directament als ciutadans.

Sr. Ballesteros afanyis a solucionar totes aquestes mancances, perquè de no ser així serà l’alcalde que va perdre... tot i més.

Ser Seriós

Llegia no fa gaire unes declaracions del President Pujol, on deia que una de les coses principals per fer funcionar el mon és ser seriós. I que hi ha persones i països que ho son i persones i països que no ho son, o no ho son gaire.

Això ho dic perquè ja fa massa temps que en la política s’ha instal·lat una manera de fer en que el que triomfa és la somriure fàcil, la promesa constant, el no tenir criteri o el que és pitjor, el no ser seriós.

Això ha quedat mes demostrat que mai, aquesta darrera setmana, amb el Sr. Zapatero. Es evident que aquest senyor pot ser de tot, menys seriós.

Diu que el temps posa a tothom al seu lloc, i dolorosament, molt dolorosament, el temps ha demostrat que el Sr. Zapatero i la forma de fer política socialista, es pur teatre.

El problema d’aquest teatre i d’aquest engany en que els socialistes ens han fet viure, és que ara la festa la fan pagar als mes dèbils. Pensionistes, els que esperant la Llei de la Dependència, o els treballadors públics seran els principals afectats.

A casa nostra, persones amb el mateix tarannà que el Sr. Zapatero, en tenim unes quantes, i la mes evident, és el Sr. Ballesteros.

Ballesteros es com en Zapatero, un polític ple de formes i buit de contingut.

Ja fa temps que l’Ajuntament de Tarragona està instal·lat en la promesa permanent, i l’inactivitat absoluta.

Ara el Sr. Ballesteros, i davant de la situació dramàtica de l’economia ( de la que els Ajuntaments en tenen part de responsabilitat) diu que no aplicarà les mesures Zapatero si no és que l’obliguen.

La primera consideració es evident, dir això i no dir res és el mateix, dons el Decret Zapatero l’obligarà, (per tant un altre cop un intent de quedar be i res mes), però el que es mes greu es que el Sr. Ballesteros ens està dient que si no l’obliguen no pensa fer res.

Això és molt poc seriós. Es tant poc seriós com quan les seves primeres paraules davant la situació van ser: “em fa mandra parlar d’això i espero instruccions”.

La seriositat no es una qüestió de colors polítics, és una qüestió de persones i de sentit comú.

Ara cal ser líder, dir la veritat i prendre les mesures que s’havien de haver pres fa mes de dos anys.

I l’ Ajuntament també.

Ara cal tenir clar que els ajustos d’avui son el primer pas d’un futur millor. Que allí on tots ens em equivocat, cal reconèixer l’error i rectificar, que es el moment de treure despesa supèrflua de les administracions, reduir-ne el seu número, i ser seriós en les mesures a prendre.

M’agradaria pensar el contrari, però no puc.

Jo no veig al Sr. Ballesteros liderant ni això ni res. Es una llàstima per Tarragona.

dimecres, 12 de maig de 2010

JORNADES SOBRE EL FUTUR FERROVIARI

Avui celebrem unes jornades sobre el futur ferroviari de la nostra ciutat Aquesta va ser una proposta de CiU , que el govern Ballesteros va acceptar, (tota una novetat tenint en compte que mai accepten res del que diem). El que ja no esta tant be és haver convertit aquest primer pas del que ha de ser una proposta única de la ciutat al voltant del transport ferroviari, en un xou mediàtic de Ballesteros i del PSC.

La voluntat de CiU és que la ciutat, la seva gent i les seves institucions participin de la definició de la nostra connectivitat amb el territori que ens envolta i amb el món

Des de CiU volem que Tarragona pensi en les rodalies i en les nostres connexions amb Barcelona de manera ràpida i econòmica per els usuaris, que l'Alta Velocitat no arribi a Tarragona en un cul de sac, que el corredor del Mediterrani tingui la importància que ha de tenir i que el nostre port estigui connectat amb Europa. I que tot això alliberi la nostra façana marítima.

Si mes enllà de les fotos i els somriures als que ens té acostumats el Sr. Ballesteros aquestes jornades serveixen per això, ens donarem per satisfets.

GOVERNAR DESDE L’OPOSICIÓ ÉS POSSIBLE

Al Plenari d’aquest dilluns s’ha aprovat per unanimitat la moció del Grup Municipal CiU per tal de crear una taula de treball que defineixi com es portarà a terme l’adaptació de la directiva europea de serveis, coneguda com a directiva Bolkenstein, la qual té un efecte lliberalitzador sobre moltes activitats econòmiques i que havia provocat neguit entre amplis sectors de la ciutat.

L’esperit de la moció és establir un canal de diàleg municipal amb tots els actors que veuen compromesa tant la seva activitat, com ara els marxants, com la seva qualitat de vida, com ara els veïns de les zones sensibles d’establir-se locals d’oci nocturn, donat aquesta l’aplicació d’aquesta normativa europea afectarà, directa o indirectament, a la gran majoria dels ciutadans.

La directiva europea és una llei que l’ajuntament ha de complir, però en l’adaptació normativa de la mateixa cal que esdevingui el més harmonitzadora possible amb tots els afectats per la mateixa, i per aixó trobem que la millor de les solucions es parlar-hi directament i provar de solventar, en la mida que la llei ho permeti, els reptes que planteja. L’escolta activa cap als ciutadans és la eina més efectiva que es pot utilitzar en política per tal de millorar les condicions de vida de la nostra ciutat.

Agrada veure com, quan la situació així ho requereix, també és pot governar des de l’oposició, i el govern municipal té prou sensibilitat per recollir les nostres propostes, cosa que no passa, per desgràcia, gaire sovint.

dilluns, 10 de maig de 2010

Ballesteros no compleix amb els deutes Socials

La setmana passada assistia perplexa a un Consell Rector de l’Institut Municipal de Serveis Socials, en el que es reconeixen uns deutes adquirits amb dues empreses prestadores de Servei d’Ajuda a Domicili que sumades pugen 530.000 €, deute que correspon a l’exercici 2009. Aprovem eixugar el deute d’una de les empreses, a la que devem 230.000 €. Es tracta d’una empresa petita a la que segurament el retard en el pagament per part de l’Ajuntament posa en perill la seva subsistència. A la segona empresa li devem per tant 300.000 €, aquesta no sabem encara quan cobrarà. Certament en tot això té una responsabilitat gran la Generalitat de Catalunya que fa amb les administracions locals el mateix que l’Ajuntament de Tarragona amb els seus proveïdors. En aquests moments la Generalitat de Catalunya deu a l’Institut Municipal de Serveis Socials aproximadament un milió d’euros, que pagaran. Ara quan?, és una gran incògnita.

Des de CiU fa més d’un any que vam advertir sobre la situació de perill a la que podem abocar a les empreses a les que contractem serveis, si no paguem en terminis raonables. En moments de crisi com l’actual cal ser més curosos que mai com a administració i fer els pagaments en temps i manera adequats. CiU com a grup municipal vam presentar una moció que va ser aprovada per unanimitat el 25 de febrer de 2009 en la que acordàvem accelerar el pagament de totes les factures i deutes. L’Ajuntament no compleix. Sigui perquè ens deuen, sigui per manca d’agilitat. El cas és que són les empreses proveïdores, que sí fan la seva feina, les que reben les nefastes conseqüències d’aquest retard en el pagament del servei prestat.

Potser el govern de Ballesteros hauria corregir la seva actitud i complir amb el que aprovem en plenari, i potser també reclamar amb contundència a la Generalitat de Catalunya, el seu “govern amic”, que acompleixin amb l’Ajuntament. Si tots els alcaldes governants es defensessin de manera corporativa davant el maltractament i menys teniment de la Generalitat les coses anirien diferents. Som els Ajuntaments els que estem a primera línea, a prop del ciutadà, però perquè els Tarragonins ho sentin així cal emprendre accions que ho visualitzin. No podem anar de bracet d’aquells que ens ofeguen i sotmetre’ns a la seva mala gestió perquè són del mateix color polític al que representa el nostre alcalde.

EN DEFENSA DE L'ORDENANÇA DE CONVIÈNCIA

No sóc pas dels que pensa que les normatives son inamovibles i que les Lleis estan fetes per no ser mai canviades. Les lleis i la normativa tenen que estar fetes per servir a les persones, a la majoria de les persones.

Però, igual que dic que les normes poden ser canviades, també dic que no es bo fer-ho a cop de titular de mitja de comunicació.

El Diari de Tarragona ha destinat diferents espais a parlar dels efectes produïts per l’aplicació de l’ordenança Municipal de Convivència ciutadana i ús dels espais públics en alguns ciutadans. Com sempre, el Diari realitza una magnífica feina d’investigació, i també de reflexió, sobre diferents casos concrets d’aplicació de l’ordenança. Fins aquí tot correcte.

Les primeres reaccions del Govern Ballesteros, han estat del tipus “yo no he sido”, defugint una vegada més el govern municipal de la responsabilitat dels seus actes, paraules expressades com ningú pel Regidor responsable d’aquest àmbit, el Sr. Castillo, que va començar ja fa dies dient que aquesta ordenança la va aprovar Convergència i Unió, (oblidant-se que ho va ser per unanimitat, també amb el seu vot), desprès dient-nos que fa mesos que estudia la seva reforma, (paraules que no es creu ni ell!!!, doncs si fos així, perquè no paralitza temporalment l’imposició de sancions?).

L’autoritat política és la que ha de fixar les prioritats, i fins i tot, els criteris en l’aplicació de les normatives, fent que, dins del estricte compliment de la lletra escrita en la norma, existeixi el suficient sentit comú en el moment de la seva aplicació. I posaré un exemple dels apareguts en aquest Diari.

Crec que la majoria de ciutadans estaran d’acord, en que en determinats mesos de l’any, (el període de bany), els gossos no poden anar per la platja per molts motius: higiènics, de molèsties etc. La normativa que així ho fixa, (aquesta que ara tothom critica). El que no pot entrar, és a fer excepcions, en funció de si un dia està núvol o no, en si plou o no, o en si el que per mi es bon temps, per un altre pot ser dolent, per tant, el que fa la norma és dir: del mes d’Abril al mes d’Octubre, els gossos no poden anar a la platja.

I evidentment, desprès hauria d’existir el sentit comú de qui l’aplica, quan observa que un dia del mes d’Agost esta plovent, no hi ha ningú a la platja, i per tant, el gos no molesta a ningú. Tanmateix, com últim recurs, hauria d’existir el sentit comú en el procés d’incoació de l’expedient, o finalment, el del Regidor que firma la sanció, perquè les sancions que ara tant es critiquen per part del Sr. Castillo, les signa un Regidor del Govern, que curiosament és el propi Sr. Castillo, i aquest Regidor pot modular la imposició de sancions, cosa que avui en dia no ha fet.

Si hem de parlar de les quanties dem les sancions, o de substituir-les per treballs comunitaris, fem-ho, però amb tranquil·litat, i tenint present, que mantenir la ciutat val mols diners, que netejar (pipes o porqueries de gossos) val mols diners, que els actes incívics costen molts diners, i que els diners sempre surten de la butxaca de tots els ciutadans.

I per cert, el dia 25 d’Abril, i en el propi Diari, surt una ciutadana, (a la que desitjo estigui plenament recuperada), que per caure al carrer, per culpa de l’Ajuntament, i segons el propi Diari “al dia siguiente a la caida la víctima presentaba hinchazon en ambas rodillas y dolor en el cuello por lo que acudió al médico” rebrà, per Sentencia Judicial, 4.000 euros de les arques municipals, que evidentment pagarem entre tots.

Solament ho esmento perquè puguem anar comparant “sancions i sancions”.

dimecres, 5 de maig de 2010

En una setmana, trenta milions de pessetes en sous

El govern Ballesteros ha aconseguit que s’esgoti la meva capacitat de sorpendre’m.

Ja no em sorprèn el sectarisme, ara directament em preocupa i francament, em fa pensar que s’està fugint cap endavant, i amb una sensació d’impunitat absoluta cap a la responsabilitat dels polítics amb la ciutadania.

I és que en una setmana s’ha anunciat que l’ajuntament es gastarà vora 200.000 euros en les “seves” inversions.

Les inversions solen ser noticiables, perquè responen a neccesitats bàsiques de la ciutadania adaptades a la realitat, però és que en aquest cas aquesta inversió es destina a dos càrrecs: un gerent d'urbanisme i un assesor de comunicació, aquest últim el fill de l'ex-conseller d'ERC Josep Bargalló.

Si bé és cert que la Llei permet aquests nomenaments, no podem sinó que sotmetre a debat públic quines són les prioritats a la Ciutat, i mentre per una banda aquest govern deu mig milió d’euros a empreses que presten serveis socials a la ciutat, per l’altra s’acomet amb rapidesa resolutiva salaris per sobre de mercat a cop de Decret d’Alcaldia.

Sovint Tarragona no té alcalde, però quan el té es dedica a posar el nom de Tarragona a la premsa nacional amb tècnics que cobraran més que el president del govern espanyol.

Quan les coses valen s’ha de pagar per elles, però els nomenaments a “ditcràcia” a que tant ens ha acostumat aquesta legislatura fan que sigui evident que cal canviar les prioritats de la ciutat, perquè ens trobem amb que l'única eficiència demostrada per en Ballesteros és que sap cuidar dels seus quan pertoca i quan li demana el seu soci de govern també.

Torno a repetir que no dubto de que s’hagi seguit tots els preceptes legals per fer aquests nomenaments, però el que és discutible és que, en una setmana, i en el context de la pitjor crisi que ha viscut aquest país, hem repartit en només dos sous pagats pels ciutadans, trenta milions de pessetes anuals, només cal que vostès pensin un parell de segons i n’estic segur que decidirien destinar-los a altres neccesitats que tenim com a ciutat.

Si ser mileurista vol dir guanyar 14.000 euros anuals….ja poden treure vostès la calculadora i veure quantes famílies podrien viure de dos sous escollits per en Ballesteros.