dilluns, 8 d’octubre de 2007

Prec presentat al Plenari del dia 8 d’octubre 2007

En cent dies de govern aquest equip de govern per boca del seu màxim representant, l’alcalde Josep Fèlix Ballesteros, han tingut temps suficient per demanar la meva dimissió, desprès de que jo, públicament hagués fet palesa la meva postura i la del meu grup municipal, sobre els desenvolupament relatiu al pla d’Ordenació Urbana de Tarragona. Que quedi clar que em van demanar la dimissió per expressar una opinió, una reflexió política. Miri, President, demanar la dimissió de l’oposició només es fa en països a on el govern governa amb impunitat, sense està sotmès a cap control de cap tipus de llei. En definitiva, alcalde, demanar la dimissió de l’oposició es cosa del Chavez, però evidentment no passa a cap estat democràtic.

Vista la frivolitat amb la que vostès es despatxen en el tema de les dimissions, m’agradaria, d’antuvi, deixar clar que el meu prec no és ni frívol ni impulsiu, sinó raonat. Perquè els fets que van passar la nit del dissabte a l’entrada del restaurant del Fortí de la Reina, no van ser cap frivolitat. Estarem d’acord que la llibertat d’expressió és una llibertat fonamental en el nostre país. A CiU, mai ens hem deixat portar per cap tipus de provocació mentre les persones expressaven les seves opinions. Però el dissabte no va ser un exercici de llibertat d’expressió. Res, res, justifica l’agressió verbal i física, i vam haver de patir les ambdues. I mentre les empentes, els desgavells als cotxes tranquil·lament aparcats en el pàrking del restaurant, i els insults es succeïen, la Guàrdia Urbana de Tarragona no va fer res per evitar-ho. El dissabte no va passar res més greu perquè la gent que assistia al sopar –la majoria dels quals no eren polítics- no va respondre a les provocacions i va saber estar a l’alçada d’unes circumstàncies difícils i tenses.

Senyor alcalde, nosaltres podríem demanar la seva dimissió si penséssim, que la política és un joc. Demanaríem la seva de dimissió si només fóssim aquí per manipular. Perquè permeti que li digui que si nosaltres, CiU, hem dit que acceptaríem les al·legacions presentades pels afectats, i, si vostès han donat les explicacions pertinents, i estan fent la feina que els pertoca com a equip de govern que són, aquestes persones haurien de tenir una major seguretat de la que tenen sobre el futur dels seus habitatges, a no ser que algú es dediqui a manipular-los en un moment de preocupació evident.

Vull imaginar que ni vostè ni jo estem aquí per permetre aquest tipus d’actitud. Som aquí per vetllar que la societat tarragonina tingui el millor govern possible, perquè això és el que es mereix. I, és clar, que desprès del que va succeir el dissabte aquest govern no garanteix ni tan sols la seguretat d’unes persones que volen anar a sopar.

Per tot això li prego, senyor alcalde, que faci vostè un exercici de responsabilitat, és més d’autoritat, perquè per això és vostè el nostre l’alcalde, el de tots, tanmateix l’alcalde de les persones que van anar a sopar al Fortí de la Reina, fos pel motiu que fossi. Per tot això doncs, li preguem depuri les responsabilitats necessàries i lògicament demanem la dimissió del regidor de Seguretat i Mobilitat d’aquest Ajuntament, el senyor Carles Castillo, responsable final dels lamentables fets produïts el vespre del passat dissabte dia 6. El senyor Carles Castillo en declaracions fetes als mitjans de comunicació la tarda del diumenge va menysprear i ridiculitzar les agressions, va justificar l’actitud de les persones congregades a les portes del restaurant, que van fer alguna cosa més que expressar legítimament el seu malestar. El senyor Castillo va despatxar els fets tot dient que “no hi va haver cap tipus de agressió ni a persones ni a cotxes”. Només al final ha hagut de, a corre-cuita, desdir-se del que havia dit, quan li van arribar les denúncies presentades pels ciutadans que SI que havien patit agressions als seus vehicles.

No és pot ser regidor d’aquest Ajuntament i justificar actituds violentes. RES justifica la violència. Imagino que vostè, senyor alcalde, estarà d’acord amb mi. I per tant, més enllà de qualsevol discrepància política, més enllà de qualsevol diferència i picabaralla, li prego tingui a bé acceptar la meva proposta, perquè en definitiva el que sí que ens uneix és fer de Tarragona una ciutat segura, per a tothom, tanmateix per aquells que no pensen com vostè. I mentre des de l’alcaldia es permetin actituds com les de dissabte, vostè estarà cometent un greu error polític.
Joan Aregio

Moció per donar suport a la Federació Catalana de Futbol per tal que es celebri el partit entre la selecció nacional de Catalunya i la dels EEUU.

«Atès que la Reial Federació Espanyola de Futbol va decidir no autoritzar la celebració del partit entre les seleccions de Catalunya i els Estats Units, previst pel proper 14 d’octubre, al·legant qüestions d’incompatibilitat de calendari. 


Atès que aquesta circumstància atempta contra el reconeixement dels drets, llibertats i identitat de Catalunya com a Nació. 


Atès que no s’han volgut buscar solucions a aquest conflicte en pro de la Federació Catalana de Futbol, i de la selecció de Catalunya. 


En conseqüència, el Consell Plenari acorda: 


1. Donar el seu suport a la Federació Catalana de Futbol per tal que es celebri el partit entre la selecció nacional de Catalunya i dels Estats Units, previst pel proper 14 d’octubre. 


2. Rebutjar el fet que la Federació Espanyola de Futbol decideixi unilateralment la possibilitat de que la selecció catalana participi en esdeveniments esportius.» 


La moció defensada per el Sr. Adan resulta APROVADA.

Moció perquè l’edifici conegut com la Chartreuse mantingui aquest nom i se’n dediqui una part a museu-exposició.

«Els tarragonins guarden un extraordinari record de la Fàbrica o Destil·leria de la Chartreuse. Moltes famílies van tenir relació directa amb aquella indústria i sens dubte el fenomen Chartreuse forma part de la cultura de la nostra ciutat. Feliçment, l’edifici de la Plaça dels Infants, va ser adquirit per la Generalitat de Catalunya, amb el que es va evitar que fos víctima de la voracitat urbanística. 


Sembla que al final, i després de diferents circumstàncies que no convé esmentar, l’edifici serà Escola d’Idiomes. 


No és bo que es perdi la memòria històrica ni de les persones ni dels llocs. L’edifici, malgrat haver estat dissenyat inicialment per a una fàbrica del tèxtil, és un element de referència per la ciutat, i amb independència del destí que se l’hi doni volem que no perdi la seva tradicional denominació de La Chartreuse. 


Els centres culturals d’arreu de Catalunya, instal·lats en edificis fabrils rehabilitats, mantenen el seu nom original, com pot ser el “Tecla Sala” de l’Hospitalet de Llobregat o “El Sucre” de Vic. 


Sempre s’ha dit que l’edifici de la Chartreuse ha de donar lloc a un petit museu que deixi constància de la seva activitat. 


Fa pocs dies a la seu de l’Associació de Veïns del carrer de la Reina Maria Cristina, es va inaugurar una exposició amb peces, procedents de les col·leccions de diversos tarragonins. Molts altres han manifestat la seva voluntat de fer-hi aportacions. 


Aquesta bona disposició ciutadana garanteix l’èxit i l’acceptació del projecte. 


Si bé l’edifici no és propietat de l’Ajuntament de Tarragona, demanem que el 


Consell Plenari faci els requeriments al Govern de Catalunya que en la part dispositiva s’esmenten. 


En conseqüència, el Consell Plenari acorda: 


1. Que l’edifici conegut com La Chartreuse, mantingui aquest nom identificatiu i amb independència del destí que total o parcialment se l’hi doni a aquest immoble. 


2. Que tal com es tenia projectat, es dediqui una part del mateix a museu-exposició de La Chartreuse, recuperant aquelles peces, procedents de la mateixa i que es troben al Museu de la Ciència de Terrassa, convenientment restaurades per ser exhibides. 


3. Que es doni compte d’aquests acords a la Generalitat de Catalunya, propietària de l’immoble als efectes oportuns.»


La moció defensada per el Sr. Vallvé resulta APROVADA.

Moció per dedicar un monument a la memòria del cardenal Dr. Francesc d’Assís Vidal i Barraquer, arquebisbe de Tarragona i primat

«La nostra ciutat ha dedicat no fa gaire temps un monument al President de Catalunya Molt Hble. Sr. Lluís Companys i Jover. 


Ara que es vol recuperar la memòria històrica i molt especialment aquella referida a la època luctuosa de la Guerra Civil, seria convenient ( i aquest va ser un compromís personal dels membres de la Comissió de Cultura de l’anterior mandat) dedicar-ne un al Cardenal de la Pau i Arquebisbe de Tarragona, Dr. Francesc d’Assís Vidal i Barraquer. 


El Cardenal Vidal i Barraquer, va ser represaliat fins el moment de la seva mort, amb l’exili mes aclaparador, i desterrat de la seva seu, per haver adoptat una postura valenta i decidida en discrepància amb la majoria del Bisbat espanyol, que atorgava la condició de “Cruzada” als revoltats. 


Des de l’exili va mantenir una activitat incansable en defensa i protecció dels seus diocesans, procurant els recursos necessaris per la seva subsistència o buscant la manera de fer-los sortir del país. 


Al mateix temps va cercar l’acostament dels contendents per arribar a un acord de pau. 


En conseqüència, el Consell Plenari acorda: 


1. Dedicar un monument a la memòria del Cardenal Dr. Francesc d’Assís Vidal i Barraquer, Arquebisbe de Tarragona i Primat. 


2. Donar compte de l’acord a l’Arquebisbe de Tarragona.» 


La moció defensada per el Sr. Vallvé resulta APROVADA.