divendres, 29 de febrer del 2008

“TOMB DEL REI CARNESTOLTES”.

Durant la Comissió Consultiva de Carnaval que es va dur a terme el passat 16 de gener, la Sra. Maribel Rubio, Consellera del Grup Municipal de CiU, va demanar en el sí de la mateixa que la rua del “Tomb del Rei Carnestoltes”, que habitualment es realitza un dia abans de la Rua, transcorrés també pels carrers de l’Albada (barri que quedava al mig d’altres que ja estaven previstos) per tal que el “Tomb” visités tots els barris que participem a la Rua de Carnaval.

A més, la Sra. Rubio va instar que l’esmentat acte s’hauria de fer extensiu als barris de llevant per tal de fer partícips a tots i cadascun dels racons de la ciutat acabant així amb el greuge comparatiu que pateixen els barris de l’est de la ciutat. Aquesta iniciativa va ser rebuda amb bons ulls i tot i que per aquest any no serà possible dur-la a terme, degut a la falta de temps per a planificar-la amb èxit, s’estudiarà per aplicar-la en l’edició de l’any que ve que, si s’acaben complint les recomanacions que va fer la Consellera del Grup Municipal de CiU, promet ser molt més equitatiu en quant a la distribució dels actes al llarg i ample de la ciutat.
Maribel Rubio

SOBRE LA CANONJA

El grup municipal de CiU a l’Ajuntament de Tarragona ha mostrat la seva perplexitat davant de la negativa del Govern de la Generalitat a la segregació de La Canonja. Tots som conscients, des que es va iniciar el procés, que teníem un problema de distàncies, però això no va impedir que l’Ajuntament de Tarragona i el de La Canonja aprovessin sol·licitar la segregació. És doncs especialment preocupant que en la Comissió de delimitació territorial, l’únic que votés a favor fos el representant de l’Associació Catalana de Municipis, el diputat de CiU i Alcalde de Arnes, Sr. Xavier Pallarés.
El govern tripartit de la Generalitat, format per socialistes i Esquerra Republicana, no semblen tenir excessiva bona connexió amb els governs municipals de La Canonja i Tarragona, del mateix color polític.

El portaveu de CiU a l’Ajuntament de Tarragona, Joan Aregio, ha dit :
“Que els canongins i canongines estiguin tranquils que CiU seguirà lluitant i aconseguirà finalment la segregació de La Canonja”

“És curiós” ha afegit Aregio, “com un cop més la poca influència i la poca autoritat de l’alcalde Ballesteros queden en evidència davant l’interés del PSC en no perdré la bossa de vots que els socialistes tenen a la Canonja. És trist però el Sr. Ballesteros sempre es plega davant els interessos del PSC-PSOE. El Sr. Sabaté que és qui mana, pensa que els vots de La Canonja són importants per obtenir l’alcaldia de Tarragona, i si dels socialistes depèn, la Canonja mai serà independent.”

Sobre el paper d’Esquerra, Aregio ha dit que “com sempre, sembla que només fan servir la clau per obrir el cotxe oficial, però per rés més.”

dijous, 28 de febrer del 2008

En relació a la informació apareguda avui en el Diari de Tarragona sobre el dèficit de places de llar d’infants volem manifestar el següent:

Primer que res cal fer un aclariment de conceptes per a millor comprensió dels lectors.

 

·      Una cosa són els centres de preinfantil, on s’eduquen els nens i nenes a partir dels tres anys, aquests són responsabilitat de la Generalitat, els ajuntaments el que han de fer és cedir terrenys a la Generalitat perquè aquesta hi edifiqui els centres (són els que anomenem CEIP). Aquests terrenys ja estaven predestinats, amb tot el procés de cessió iniciat i algun quasi acabat al final de la passada legislatura, durant el govern de CIU. Així, doncs, no té res a veure un centre de preinfantil (on s’eduquen els nens i les nenes a partir de tres anys) amb una llar d’infants (on s’eduquen els nens i les nenes de 0 fins que fan els tres anys).

 

·      També seria bó per respecte als i les professionals de les Llar d’infants, que eliminem del nostre vocabulari la paraula guarderia per referir-nos a les Llars d’infants municipals, aquestes persones tenen la responsabilitat d’educar els nostres nadons en una etapa molt important de la seva vida, i no crec que ells i elles tinguin en cap moment la tasca de guardar-los. 

 

Entrant ja en el tema de la mancança de places:

 

·      Durant el curs passat l’ajuntament no va poder adjudicar plaça de Llar d’infants pública a 273 sol·licituds, per tant  no van ser 1997 les famílies que van sol·licitar plaça com diu l’article.   

 

·      Referent a les 4 Llars d’Infants que diu la informació que es faran durant aquesta legislatura  volem recordar que la de les Clarisses està adjudicada a Lubasa des del més de maig, abans de acabar la passada legislatura, durant el govern de CIU, aquesta  tenia un període d’execució de 8 mesos. Si bé és cert que s’ho van trobar restes arqueològiques, entenem que ja s’hauria d’haver solventat i s’haurien d’haver iniciat les obres.

 

·      La construcció de llar d’infants del Cèsar August va ser adjudicada bastant abans de l’estiu a  l’empresa Fulgencio Villar, amb un període d’execució de 8 mesos. Per què no han començat les obres?,  Què està passant?.

 

·      Durant la passada legislatura l’equip de govern de CIU coneixedor de la mancança de mes de 250 places de llar d’infants i sabedor de que amb les dues llars d’infants adjudicades encara en faltarien algunes, va treballar  per fer una llar d’infants prefabricada a la Vall de l’Arrabassada i una altra a SP i SP, tant una com l’altra havien de  començar a funcionar al setembre del 2007. A la Vall de l’Arrabassada fins i tot els veïns van avançar les festes de barri  per tal de poder començar les obres sense entrebancs ja que aquestes estaven previstes per començar a mitjans de juliol passat,  i el barri estava molt il·lusionat amb la propera inauguració de la seva llar d’infants. 

 

·      Amb aquestes  llars d’infants previstes l’oferta hagués quedat coberta  abans d’acabar l’actual curs 2007-2008. Com és possible que el seu equip de govern ho tingui tot aturat?, Com poden mirar a la cara a totes aquestes famílies que confien en la seva gestió?. Perquè el govern municipal ha impedit que hores d’ara aquestes famílies tinguin el seu problema resolt?.

 

·      Senyors de l’actual equip de govern  facin el que col·loquialment és diu ficar-se les piles, vostès ja no estan a l’oposició, sinó que estan governant i el que han de fer és això, governar, i tirar endavant els projectes, perquè si aquests que ja estan fets els hi causen tant trasbals, que passarà quan hagin de fer alguna cosa vostès?.

 

 

M. Carme Duch

dilluns, 25 de febrer del 2008

CIU PRESENTA QUATRE MOCIONS PER A SER DEBATUDES EN EL PLENARI DEL DILLUNS DIA 25-02-08.

Aquest matí han estat presentades en el registre de l’Ajuntament les quatre mocions que el Grup Municipal de CiU presentarà per a ser debatudes en el proper plenari del dilluns 25 de febrer i que són:

1.- Moció sobre la Comissió creada per la Generalitat de Catalunya per rememorar els fets de la Guerra del francès, on el nostre grup municipal sol·licita que l’Ajuntament de Tarragona acordi manifestar al Govern de Catalunya l’enuig i la reprovació dels ciutadans de Tarragona per la desconsideració en l’oblit dels mèrits de la nostra ciutat en no ser convidada a formar part de l’esmentada comissió, requerir al Govern català perquè s’esmeni aquesta composició. Que l’Ajuntament prepari els actes que de justícia l’esdeveniment mereix i es requereixi a la Generalitat de Catalunya perquè els inclogui en el seu programa d’actes. Aquesta moció serà defensada pel Conseller Albert Vallvè.

2.- Moció sobre la construcció d’una rotonda en l’accés al Complex Educatiu de Tarragona (antiga Universitat Laboral) en que el nostre grup municipal sol·licita que l’Ajuntament de Tarragona requereixi a la Generalitat a presentar-li el projecte executiu d’aquesta rotonda en el termini d’un mes per a la seva aprovació i que aquest sigui executat abans de l’estiu. També sol·licita que fins que no estigui executada l’obra es requereixi als Mossos d’Esquadra perquè regulin i vetllin per la seguretat d’estudiants i treballadors en les hores de màxima afluència de vehicles a aquesta cruïlla. Aquesta moció serà defensada pel Conseller Jordi Sendra.

3.- Moció sobre la Llei de Dependència en la que el nostre grup municipal sol·licita que l’Ajuntament de Tarragona insti el Govern de la Generalitat a actuar en aquest tema elaborant un pla urgent amb els ajuntaments i consells comarcals per dotar-los del suport necessari per atendre el desplegament de la Llei estatal 39/2006, aprovant immediatament el Decret de la Cartera de Serveis Socials, desenvolupant el propi model català de promoció de l’autonomia personal i atenció a les persones amb dependència, a més d’altres peticions sobre aquest tema. Aquesta moció serà defensada per la Consellera Maria Victòria Forns

4.- Moció sobre la construcció de Llars d’Infants a Tarragona en la qual el nostre grup municipal sol·licita a l’equip de govern que, davant el dubte de construir-ne una a Sant Pere i Sant Pau o una a La Móra, les construeixi totes dues i que si cal assigni a aquesta construcció l’import previst en el pla quadriennal a la Savinosa, que no és propietat municipal i per tant no és l’Ajuntament qui hi ha d’invertir en l’arranjament. Aquesta moció serà defensada per la Consellera Carme Duch.

Moció presentada pel Grup Municipal de CiU sobre la construcció d’una rotonda a l’altura de l’entrada de l’antiga Universitat Laboral.

L’alcalde llegeix l’enunciat d’aquest punt de l’ordre del dia, referent a la moció presentada pel Grup Municipal de CiU sobre la construcció d’una rotonda a l’altura de l’entrada de l’antiga Universitat Laboral, el text de la qual és el següent:

«El passat 5 de febrer els estudiants del Compex Educatiu de Tarragona varen manifestar-se tallant l’Autovia de Salou (C31b) per reclamar la construcció immediata d’una rotonda a l’alçada de l’entrada de l’antiga Universitat Laboral.

Aquesta cruïlla s’ha convertit en un punt negre per la perillositat tant de l’entrada com de la sortida de turismes i motocicletes, majoritàriament d’estudiants i treballadors dels centres, havent-se produït masses accidents.

Tot i que s’hagin pogut buscar mesures en l’horari d’entrada i sortida dels centres educatius, aquestes mesures no eviten que s’hagi de creuar l’autovia.

El Delegat del Govern de la Generalitat ha afirmat que l’objectiu del govern català és de construir una rotonda el més aviat possible i que la elaboració del projecte es troba en una fase molt avançada. Aquestes declaracions en sonen a fugida endavant sense cap compromís concret i probablement sense cap projecte en estat avançat de redacció.

En conseqüència, el Consell Plenari acorda:

1. Si efectivament el projecte de construcció d’aquesta rotonda es troba tant avançat, que es requereixi a la Generalitat de Catalunya per que en el termini d’un mes presenti a l’Ajuntament de Tarragona aquest Projecte per a la seva aprovació.

2. Que d’acord amb aquests terminis s’executi aquest projecte abans de l’estiu.

3. Que fins que no estigui executada aquesta rotunda es requereixi a la Generalitat per tal que el Cos de Mossos d’Esquadra, a l’igual que fa la Guàrdia Urbana en les entrades i sortides de les escoles municipals, reguli i vetlli per la seguretat d’estudiants i treballadors en les hores de máxima afluencia de vehicles a aquesta cruïlla.

4. Fer arribar l’acord plenari a la Generalitat de Catalunya.»

 

Seguidament se sotmet a votació la moció, que incorpora la transacció acordada entre el Sr. Tarrés i el Sr. Sendra, i és aprovada per unanimitat, de manera que l’acord queda com segueix:

 

«El passat 5 de febrer els estudiants del Compex Educatiu de Tarragona varen manifestar-se tallant l’autovia de Salou (C31b) per reclamar la construcció immediata d’una rotonda a l’altura de l’entrada de l’antiga Universitat Laboral.

Aquesta cruïlla s’ha convertit en un punt negre per la perillositat tant de l’entrada com de la sortida de turismes i motocicletes, majoritàriament d’estudiants i treballadors dels centres, i on s’han produït massa accidents.

Tot i que s’hagin pogut buscar mesures en l’horari d’entrada i sortida dels centres educatius, aquestes mesures no eviten que s’hagi de creuar l’autovia.

El delegat del Govern de la Generalitat ha afirmat que l’objectiu del Govern català és construir una rotonda al més aviat possible i que l’elaboració del projecte es troba en una fase molt avançada. Aquestes declaracions ens sonen a fugida endavant sense cap compromís concret i probablement sense cap projecte en estat avançat de redacció.

En conseqüència, el Consell Plenari acorda:

1. Si efectivament el projecte de construcció d’aquesta rotonda es troba tan avançat, que es requereixi la Generalitat de Catalunya perquè en el termini de temps més curt possible porti a terme l’execució d’aquesta obra.

2. Que fins que no estigui executada aquesta rotonda es requereixi la Generalitat per tal que el Cos de Mossos d’Esquadra, a l’igual que fa la Guàrdia Urbana en les entrades i sortides de les escoles municipals, reguli i vetlli per la seguretat d’estudiants i treballadors en les hores de màxima afluència de vehicles en aquesta cruïlla.

3. Fer arribar l’acord plenari a la Generalitat de Catalunya.»

Moció presentada pel Grup Municipal de CiU sobre la Llei de dependència

L’alcalde llegeix l’enunciat d’aquest punt de l’ordre del dia, referent a la moció presentada pel Grup Municipal de CiU sobre la Llei de dependència, el text de la qual és el següent:

«La defensa de l’Estat del Benestar i la millora de la protecció social de les persones ha de ser un actiu de l’acció política del Govern de Catalunya i de la societat.

Ho ha de ser per raó de justícia i solidaritat amb aquells que per edat o per altres circumstàncies es troben en situació de desavantatge o tenen més dificultats per progressar, però també ho són per raons de cohesió social i de cohesió nacional.

El Govern de la Generalitat, des de la seva restitució l’any 1980, ha apostat sempre de manera clara per les polítiques socials, com una garantia d’un projecte de país de progrés, equitatiu i avançat. Les necessitats, però, han anat evolucionant.

Així, una de les necessitats que la societat catalana reclama que assumeixin els poders públics és el desenvolupament d’una política ambiciosa de suport a les persones amb dependència.

La dependència constitueix un risc social que, malgrat que és més freqüent trobar-lo en les persones grans, es pot donar en totes les edats i situacions. Els col·lectius de persones que necessiten suport per a una vida autònoma són persones grans, discapacitades i amb problemes de salut mental.

Estem davant d’un repte social i sanitari que requereix d’una forta inversió econòmica. Però també, davant d’una exigència de dret que afecta els fonaments més profunds d’una societat que pretén basar-se en els principis de l’estat social de dret.

En aquest sentit, i tot i que l’Estatut atorga a la Generalitat les competènciesexclusives en matèria de les polítiques socials, des del Govern de l’Estat s’ha impulsat l’aprovació de la Llei estatal de promoció de l’autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència.

Malgrat les afectacions competencials i les limitacions econòmiques que, al nostre entendre té aquesta llei, la seva aplicació, que en la seva major part correspon a la Generalitat, juntament a la nova Llei catalana de Serveis Socials hauria de permetre bastir un veritable model català de protecció a la dependència.

El desenvolupament de la Llei estatal de la Dependència té deficiències importants que cal corregir immediatament per evitar que les expectatives generades en molts catalans i catalanes es vegin frustrades.

A dia d’avui, són molt poques les persones que han rebut ja algun servei o prestació en aplicació de la Llei espanyola de la Dependència en comparació amb el gran nombre de catalans que ho han sol·licitat i als quals ja els ha estat acceptada la seva sol·licitud.

Paral·lelament, cal dir que els ajuntaments i els consells comarcals del nostre país s’han vist desbordats a l’hora de complir amb les funcions que la Llei de promoció de l’autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència els atorga, cosa que provoca un alentiment molt important dels tràmits per a la recepció de les diferents prestacions.

En conseqüència, el Consell Plenari acorda:

Primer. Reclamar al Govern de la Generalitat un Pla d’Actuació urgent amb els ajuntaments i consells comarcals per dotar-los del suport necessari per atendre adequadament el desplegament de la Llei estatal 39/2006, del 14 de desembre, de promoció de l’autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència.

Segon. Instar el Govern de la Generalitat a què aprovi immediatament el Decret de la Cartera de Serveis Socials, segons el que preveu la Llei 12/2007, d’11 d’octubre, de Serveis Socials.

Tercer. Instar el Govern de la Generalitat a què desenvolupi el propi model català de promoció de l’autonomia personal i atenció a les persones amb dependència i, atès que la Generalitat té competència exclusiva en l’àmbit del serveis socials, garantir que els recursos que provenen de la Llei estatal 39/2006, del 14 de desembre, de promoció de l’autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència es destinin a finançar els serveis i prestacions que disposi la Cartera de Serveis Socials de Catalunya en el marc del model propi de promoció de l’autonomia personal i protecció de la dependència.

Quart. Instar el Govern de la Generalitat a què negociï amb el Govern de l’Estat el finançament necessari en el conveni bilateral previst en la Llei estatal per tal que tingui en compte el cost de la vida i el cost dels serveis socials a Catalunya i d’aquesta manera no es discrimini les persones beneficiàries i les seves famílies.

Cinquè. Instar el Govern de la Generalitat a què compleixi els terminis previstos a la Llei estatal de valoració de la situació de la dependència i d’elaboració i acord del Pla Individual d’Atenció (PIA) augmentant, si cal els recursos i els mitjans humans destinats a aquestes tasques.

Sisè. Instar el Govern de la Generalitat a què revisi el quadre d’incompatibilitatsfixat pel Departament d’Acció Social i Ciutadania i, de manera especial, que permeti a tots els perceptors de prestacions o serveis vinculats a la Llei, excepte els de caràcter

residencial, la percepció dels ajuts vinculats al Programa Viure en família.

Setè. Instar el Govern de la Generalitat a què equipari l’import màxim de la prestació econòmica vinculada a una residència a l’import que estableixi per a cada tipologia de dependència l’Acord de Col·laboració per a l’Acolliment residencial en centres col·laboradors, concertats, propis de l’ICASS donats a gestió i l’atenció en centres de dia de gent gran, que es signi entre el Departament d’Acció Social i Ciutadania amb el sector representatiu d’aquest àmbit a partir d’aquest any 2008, com a renovació de l’Acord 2006-2007.

Vuitè. Instar el Govern de la Generalitat a què garanteixi que la prestació vinculada a residència es concedeixi a tothom en condicions d’igualtat en funció de la seva dependència i de la seva situació econòmica, amb independència de si en el moment de la resolució la persona beneficiària ocupa una plaça en un residència privada

col·laboradora o concertada, o en una residència privada.

Novè. Instar el Govern de la Generalitat a què garanteixi que la totalitat dels recursos que aporti per complementar les prestació d’atenció a les persones amb dependència en aplicació de la Llei estatal tingui el caràcter de dret subjectiu.

Desè. Instar el Govern de la Generalitat a què la prestació vinculada a l’Assistència Personal es calculi en funció de les necessitats reals de la persona dependent” i com a mínim sigui igual a l’import que se li atorgaria si tingués la prestació vinculada a residència.

Onzè. Instar el Govern de la Generalitat a què totes les prestacions i serveis acordats en el Pla Individual d’Atenció tinguin caràcter retroactiu des de la data de registre de la sol·licitud de valoració de la situació de dependència.

Dotzè. Instar el Govern de la Generalitat a què compleixi els seus compromisos de creació de places de residència assistida per a gent gran fins un mínim de 2.500 places/any.»

 

La moció no és aprovada per 15 vots en contra.

 

Moció presentada pel Grup Municipal de CiU sobre la construcció de llars d’infants

L’alcalde llegeix l’enunciat d’aquest punt de l’ordre del dia, referent a la moció presentada pel Grup Municipal de CiU sobre la construcció de llars d’infants, el text de la qual és el següent:

«El passat plenari i a preguntes de la consellera Carme Duch, l’alcalde ens va informar del seu pla de guarderies, i de la possibilitat fins i tot que fossin finalment cinc les guarderies a fer en el període de quatre anys.

Darrerament ha aparegut en els mitjans de comunicació que aquesta cinquena guarderia podria ser la de la Móra, cosa amb la qual estem plenament d’acord, i que s’estava estudiant quina prioritzar, si aquesta o la de Sant Pere i Sant Pau, inicialment ja prevista.

Coneixedors del pla d’inversions d’aquest Ajuntament, on solament apareixen quatre guarderies, motiu pel qual sembla que s’estudia la priorització abans esmentada.

Davant d’aquest dubte i de l’evident necessitat de tirar endavant les dues guarderies i no una de sola.

En conseqüència, el Consell Plenari acorda:

Primer. Optar per la construcció de les dues guarderies, la de la Móra i la de Sant Pere i Sant Pau.

Segon. A efectes econòmics i si fos necessari per fer les dues llars de cop, utilitzar els diners previstos al seu pla quadriennal per a la Savinosa (que no es propietat municipal, i per tant, cal exigir l’arranjament a qui pertoqui), en concret dos milions d’euros.»

 

La moció no és aprovada per 15 vots en contra.

 

divendres, 15 de febrer del 2008

JORDI SENDRA RECORDA L’ENDARRERIMENT EN LA CESSIÓ DE L’ESPAI PER A LA CONSTRUCCIÓ DEL NOU CAP DE SANT SALVADOR

Davant les declaracions de l’Alcalde en que afirma que l’antic govern municipal “va tardar 3 anys en cedir el terreny per al CAP de Sant Salvador” voldria manifestar que aquest endarreriment es va produir per la disputa entre les Conselleries de Salut i Ensenyament de la Generalitat, doncs totes dues volien l’espai per posar-hi, la primera el nou Centre d’Atenció Primària i la segona un nou Institut d’Ensenyament Secundari. Fins que aquestes conselleries no es van posar d’acord no va poder-se fer la cessió del solar. Cal recordar que l’Ajuntament ja havia iniciat la cessió d’aquest solar a una de les Conselleries i va haver de desfer el camí per tal d’adequar l’espai a les necessitats de les dues Conselleries.

Aquest Grup Municipal reitera que en molts casos es culpa al govern municipal anterior dels retards en cessió de solars, quan aquests retards han estat ocasionats per la indecisió del Govern Català, com en el cas que ens ocupa o recentment en el cas de la caserna dels Mossos d’Esquadra.