dilluns, 25 de febrer de 2008

Moció presentada pel Grup Municipal de CiU sobre la Llei de dependència

L’alcalde llegeix l’enunciat d’aquest punt de l’ordre del dia, referent a la moció presentada pel Grup Municipal de CiU sobre la Llei de dependència, el text de la qual és el següent:

«La defensa de l’Estat del Benestar i la millora de la protecció social de les persones ha de ser un actiu de l’acció política del Govern de Catalunya i de la societat.

Ho ha de ser per raó de justícia i solidaritat amb aquells que per edat o per altres circumstàncies es troben en situació de desavantatge o tenen més dificultats per progressar, però també ho són per raons de cohesió social i de cohesió nacional.

El Govern de la Generalitat, des de la seva restitució l’any 1980, ha apostat sempre de manera clara per les polítiques socials, com una garantia d’un projecte de país de progrés, equitatiu i avançat. Les necessitats, però, han anat evolucionant.

Així, una de les necessitats que la societat catalana reclama que assumeixin els poders públics és el desenvolupament d’una política ambiciosa de suport a les persones amb dependència.

La dependència constitueix un risc social que, malgrat que és més freqüent trobar-lo en les persones grans, es pot donar en totes les edats i situacions. Els col·lectius de persones que necessiten suport per a una vida autònoma són persones grans, discapacitades i amb problemes de salut mental.

Estem davant d’un repte social i sanitari que requereix d’una forta inversió econòmica. Però també, davant d’una exigència de dret que afecta els fonaments més profunds d’una societat que pretén basar-se en els principis de l’estat social de dret.

En aquest sentit, i tot i que l’Estatut atorga a la Generalitat les competènciesexclusives en matèria de les polítiques socials, des del Govern de l’Estat s’ha impulsat l’aprovació de la Llei estatal de promoció de l’autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència.

Malgrat les afectacions competencials i les limitacions econòmiques que, al nostre entendre té aquesta llei, la seva aplicació, que en la seva major part correspon a la Generalitat, juntament a la nova Llei catalana de Serveis Socials hauria de permetre bastir un veritable model català de protecció a la dependència.

El desenvolupament de la Llei estatal de la Dependència té deficiències importants que cal corregir immediatament per evitar que les expectatives generades en molts catalans i catalanes es vegin frustrades.

A dia d’avui, són molt poques les persones que han rebut ja algun servei o prestació en aplicació de la Llei espanyola de la Dependència en comparació amb el gran nombre de catalans que ho han sol·licitat i als quals ja els ha estat acceptada la seva sol·licitud.

Paral·lelament, cal dir que els ajuntaments i els consells comarcals del nostre país s’han vist desbordats a l’hora de complir amb les funcions que la Llei de promoció de l’autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència els atorga, cosa que provoca un alentiment molt important dels tràmits per a la recepció de les diferents prestacions.

En conseqüència, el Consell Plenari acorda:

Primer. Reclamar al Govern de la Generalitat un Pla d’Actuació urgent amb els ajuntaments i consells comarcals per dotar-los del suport necessari per atendre adequadament el desplegament de la Llei estatal 39/2006, del 14 de desembre, de promoció de l’autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència.

Segon. Instar el Govern de la Generalitat a què aprovi immediatament el Decret de la Cartera de Serveis Socials, segons el que preveu la Llei 12/2007, d’11 d’octubre, de Serveis Socials.

Tercer. Instar el Govern de la Generalitat a què desenvolupi el propi model català de promoció de l’autonomia personal i atenció a les persones amb dependència i, atès que la Generalitat té competència exclusiva en l’àmbit del serveis socials, garantir que els recursos que provenen de la Llei estatal 39/2006, del 14 de desembre, de promoció de l’autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència es destinin a finançar els serveis i prestacions que disposi la Cartera de Serveis Socials de Catalunya en el marc del model propi de promoció de l’autonomia personal i protecció de la dependència.

Quart. Instar el Govern de la Generalitat a què negociï amb el Govern de l’Estat el finançament necessari en el conveni bilateral previst en la Llei estatal per tal que tingui en compte el cost de la vida i el cost dels serveis socials a Catalunya i d’aquesta manera no es discrimini les persones beneficiàries i les seves famílies.

Cinquè. Instar el Govern de la Generalitat a què compleixi els terminis previstos a la Llei estatal de valoració de la situació de la dependència i d’elaboració i acord del Pla Individual d’Atenció (PIA) augmentant, si cal els recursos i els mitjans humans destinats a aquestes tasques.

Sisè. Instar el Govern de la Generalitat a què revisi el quadre d’incompatibilitatsfixat pel Departament d’Acció Social i Ciutadania i, de manera especial, que permeti a tots els perceptors de prestacions o serveis vinculats a la Llei, excepte els de caràcter

residencial, la percepció dels ajuts vinculats al Programa Viure en família.

Setè. Instar el Govern de la Generalitat a què equipari l’import màxim de la prestació econòmica vinculada a una residència a l’import que estableixi per a cada tipologia de dependència l’Acord de Col·laboració per a l’Acolliment residencial en centres col·laboradors, concertats, propis de l’ICASS donats a gestió i l’atenció en centres de dia de gent gran, que es signi entre el Departament d’Acció Social i Ciutadania amb el sector representatiu d’aquest àmbit a partir d’aquest any 2008, com a renovació de l’Acord 2006-2007.

Vuitè. Instar el Govern de la Generalitat a què garanteixi que la prestació vinculada a residència es concedeixi a tothom en condicions d’igualtat en funció de la seva dependència i de la seva situació econòmica, amb independència de si en el moment de la resolució la persona beneficiària ocupa una plaça en un residència privada

col·laboradora o concertada, o en una residència privada.

Novè. Instar el Govern de la Generalitat a què garanteixi que la totalitat dels recursos que aporti per complementar les prestació d’atenció a les persones amb dependència en aplicació de la Llei estatal tingui el caràcter de dret subjectiu.

Desè. Instar el Govern de la Generalitat a què la prestació vinculada a l’Assistència Personal es calculi en funció de les necessitats reals de la persona dependent” i com a mínim sigui igual a l’import que se li atorgaria si tingués la prestació vinculada a residència.

Onzè. Instar el Govern de la Generalitat a què totes les prestacions i serveis acordats en el Pla Individual d’Atenció tinguin caràcter retroactiu des de la data de registre de la sol·licitud de valoració de la situació de dependència.

Dotzè. Instar el Govern de la Generalitat a què compleixi els seus compromisos de creació de places de residència assistida per a gent gran fins un mínim de 2.500 places/any.»

 

La moció no és aprovada per 15 vots en contra.