dimarts, 25 de maig del 2010

Zapatero: hipertròfia de l’administració i retallada de drets socials

Un exemple clar d’hipertròfia de l’administració de Zapatero és el caòtic desplegament de la llei de promoció de l’autonomia de les persones en situació de dependència.

L’aplicació d’aquesta ha suposat la contractació de molt personal, segur que absolutament necessari, però així doncs com s’explica la lentitud i l’extraordinari retard en la resolució i aplicació de les ajudes a les que el ciutadà en situació de dependència o la seva família tenen dret?.

Hom té de vegades la sensació que sense voler s’està projectant una imatge ancestral del funcionament de l’administració. En l’imaginari del ciutadà ens retrobem amb el funcionari de “manguito”, i de piles i piles d’expedients que inicien un viatge de destí incert, en un itinerari dilatat d’etapes a superar com un corredor d’obstacles per arribar a una meta que se’ns fa llunyana i gairebé mai és com ens l’havien dibuixat.

Fins ara el ciutadà era compensat pel retard i cobrava amb retroactivitat allò que dret a llei havia estat aprovat. Ara ja no!!! És aquesta una mesura social?. És el ciutadà més feble el que ha de pagar per la ineficiència del sistema?. No caldria millorar tecnològicament els protocols d’estudi, resolució i aplicació de l’ajuda aprovada?.

No hauríem de millorar les garanties d’aquesta llei estrella que ens ha portat tants maldecaps i insatisfaccions i sensació de maltracta al ciutadà?. Ara ja només falta que el govern d’en Zapatero dins l’anunciada estisorada de despesa, no pagui amb retroactivitat les ajudes. Tant parlar de drets subjectius, de mesures de protecció social... És aquest l’estil d’un govern de progrés i d’esquerres que va la deriva. Estic convençuda que definitivament el ciutadà demana que algú hi posi ordre. Com un dret tant reconegut es pot retallar d’aquesta dràstica manera?. A més de la lentitud, la falta d’agilitat de l’administració, ara, l’actitud de menysteniment de les esperances del ciutadà s’hi suma a aquesta situació de caos general.

Sr. Zapatero, és evident que cal aprimar la despesa i que tots hem de fer un esforç, un més si cal, però hi ha coses innegociables. Algú de vostès creu que els expedients es resoldran i aplicarem l’ajuda en un termini màxim de 6 mesos?. Quants cops el Síndic de Greuges de Catalunya o la Ministra no ho han anunciat això?. Seny, molt de seny i criteris clars són el que ara necessita el país, no improvisacions que porten al govern a posteriors rectificacions i a haver de matisar les seves declaracions. No desorientin més al ciutadà. Tracin una línia clara d’actuacions i potser algú recuperarà la confiança en el sistema. En tot cas no hem de perdre de vista que el dret del ciutadà ha de prevaldre per sobre tot, més quan es tracta de l’aplicació d’una llei, o és que ara les lleis han esdevingut en quelcom mal·leable com el xiclet, per a ser interpretades de la forma més avantatjosa pel govern d’en Zapatero?.

M. Victòria Forns Fernández
Consellera del grup municipal de CiU
Ajuntament de Tarragona