dilluns, 22 de desembre de 2008

CATALUNYA DAMNIFICADA

Potser ens prenen per tontos?; Potser es pensen que hem perdut la estima pel nostre País?; Potser es pensen que hem perdut la estima en nosaltres mateixos?; Potser es creuen que no tenim dignitat nacional?; Potser confonen el seny català amb la conformitat?.

Dels darrers esdeveniments i noticies son moltes les preguntes que en venen al cap, i que em fan renunciar a aquesta sensació de conformitat que ens envolta als catalans, son moltes les agressions que patim per ser diferents, és cert, som diferents a la resta de l’Estat perquè com a País tenim les nostres pròpies necessitats i dignitat. Es per això, que vull revelar-me contra aquesta conformitat. Perquè hem de suportar els incompliments del govern estatal respecte del finançament?; Perquè hem d’assumir els dubtes respecte de la legalitat del nostre Estatut?; Perquè haurem d’acceptar, davant una presumible retallada de l’Estatut, una negativa a l’augment del nostre autogovern?; Perquè una vegada més ens haurem de considerar “maltractats” pels pressupostos del govern central del PSOE?; Perquè hem de ser el territori amb major nombre d’autopistes de pagament?; I davant d’aquesta realitat, perquè hem de suportar un augment de preu de les mateixes en casos de saturació circulatòria?; Perquè hem de seguir pagant el peatge durant les obres de l’autopista jugant-nos la vida diàriament?; Perquè el principal partit del govern de Catalunya –PSC- donarà suport a un pressupost no satisfactori per nosaltres?.

Les respostes a tots aquests interrogants son contraries al interessos de Catalunya, tot això em porta a manifestar que Catalunya és la gran damnificada en els darrers anys: damnificada en dignitat, damnificada en recursos, damnificada en imatge exterior, damnificada en orgull, damnificada en respecte, damnificada en sentiment nacional, damnificada en autogovern, damnificada respecte del nivell de dependència respecte del govern estatal, damnificada a nivell empresarial, damnificada en l’orgull de ser catalans.

La única intenció d’aquestes ratlles era realitzar un exercici de reflexió de qui érem, de qui som, i el que és més important de qui serem i que volem. Catalunya no és ben tractada, i som nosaltres, els catalans, els que l’hem de fer respectar, ha arribat el moment de dir prou, però aquest cop damunt de la taula l’hem de fer nosaltres mateixos, ningú el farà per nosaltres, no podem una vegada més, estar callats davant de la falta de reconeixement de les nostres necessitats i sentiments. Potser ara més que mai cal que ens trèiem aquesta màscara de conformitat i presumim de la nostra identitat nacional. Però una vegada més el principal partit del govern de Catalunya, el PSC, prefereix aclucar l’ala, prefereix no posar en compromís al seu partit mare –PSOE-, una vegada més ha preferit augmentar la dependència del govern estatal abans que dir prou, abans que defensar de veritat el progrés, desenvolupament i creixement de Catalunya, quan haurien de ser els primers, els principals abanderats de la defensa de la nostra realitat nacional donant exemple al conjunt de ciutadans, el contrari, aquesta actitud conformista del PSC, comporta damnificar una vegada més Catalunya, greuge que no es mereix ni ens mereixem.

Federic Adan i Domènech
Regidor del Grup Municipal de Convergència i Unió
Ajuntament de Tarragona

3 comentaris:

feliu ha dit...

Sí, senyor Adan, i és mé jo desde el meus anys fa que sento això, ja que ho deia el meu besavi. L'estat central no es un "Estat espanyol", en un estat castellà on demonia i es parla tot es que es castellla i el castellà, el demès, nomès som burros de càrrega, exemple a intereconomia vai sentor, la semana pasada, que l'Estat es pot permetre tenir a navarressos i vascos com insolidaris, n arriven als dos milions, pero no dels catalans que som 7 milions i un 18%pIB i això ho deia un diputat de Navarra, davan un senyor com l'Alejo Vidal i el Sr. Balbàs, i tots deien si amb el cap.
Fede, està aariban l'hora que diguem prou, disciplinats, pero prou, prou de tantes carades i maltractaments, així per les bones, "Adeu Espanya" (com deia en J. Maragall) i lo primer, dirho a les corts i marxar.

jo ha dit...

Espero qu el 2009 dexeu de ser bons nens/esi feu l'poisició que dos carallots i una poca solta es mereixent.

Anònim ha dit...

Ull aquest bog no està actualitzat.

I com deia Crist, els enemics del home no dormen mai.