Cal fixar el més ràpidament possible les línies mestres de la política econòmica i fiscal de l’Ajuntament de cara a l’any vinent i segurament també de cara a l’any 2010.
Fer-ho ara quan encara és factible plantejar mesures que serveixin per alleugerir una crisis que fins i tot avui el President del Banc d’Espanya qualifica com a molt greu, és del tot necessari.Des de CIU volem proposar un paquet de mesures que sumades a altres (aquest no és un paquet ni tancat ni excloent) serveixi per generar confiança als nostres ciutadans, i confiança també en el nostre territori. En període de crisi, les administracions hem de prendre decisions, i totes les administracions, estem cridades a posicionar-nos, i per petita que sigui, i l’administració local és petita, sumar les seves mesures a les d’altres administracions.
Sembla que l’Ajuntament de Tarragona i el Sr. Ballesteros en concret, està més preocupat en ”l’auto-bombo” que en els de temes que afecten i afectaran greument els tarragonins els propers anys (tothom, menys els socialistes, ja diu que estem davant d’una greu crisi econòmica de dimensions globals). És hora Sr. Ballesteros de prendre decisions, de generar confiança en la ciutat i de facilitar la vida dels nostres ciutadans i per això des del grup de CIU, presentarem a les corresponents comissions de l’Ajuntament les mesures que considerem bàsiques per afrontar aquest període de crisis.
PRIMER.- Reduir la despesa corrent un 5%, exceptuant la social, els salaris dels treballadors i funcionaris, i la despesa financera. Amb el pressupost de l’any 2008 això podria significar, aproximadament, uns 3,5 milions d’euros. Aquest estalvi seria aplicat directament a fomentar mesures socials i especialment l’ocupació, dirigint-se aquestes mesures a l’atur acreditat a partir del 2008. Doncs es tracta de pal·liar el previsible augment de l’atur cojuntural (el provinent de la crisis actual), deixant per altres administracions l’atur més estructural i crònic que hem tingut aquests darrers anys (i que és molt petit).
Lògicament hauria de significar que el pressupost pel que fa a la despesa corrent queda congelat, és a dir augment 0.
SEGON.- Congelar els impostos (parlem aquí d’aquells comuns a quasi tothom: brossa, aigua, circulació, etc.), els preus públics i les taxes a tots els tarragonins. Es tracta d’aplicar augment 0, excepte en l’IBI, que per no augmentar, hauria de disminuir el tipus de gravamen. Avui, els impostos municipals són una de les despeses importants d’una família; es tracta de reduir al màxim el seu impacte (més tenint en compte que l’equip de govern del Sr. Ballesteros ha pujat la pressió fiscal aquest 2008 en un 38% !!!!!).
En un període de crisi com aquest, hem de procurar que l’augment de recursos de l’Ajuntament no es produeixi a espatlles dels ciutadans i sí, en canvi, com a fruit d’una major activitat econòmica comercial de la ciutat. Una de les maneres d’activar l’economia és que els ciutadans disposin de més recursos econòmics i això en període de crisis és no apujar impostos, o fins i tot baixar-los, cosa que per mantenir un augment 0 l’any 2009, hauria de fer-se amb l’IBI com hem dit abans, per compensar l’augment de la base imposable.
En un altre àmbit de coses caldria, paral·lelament, que totes els impostos que graven les activitats que produeixen inversions destinades a la creació de llocs de treball i riquesa en general, tinguessin una reducció d’entre l’1% i el 10 % en funció dels llocs de treball creats, per facilitar la implantació d’aquestes activitats, a casa nostra, en front d’altres municipis del territori. Aquestes bonificacions i el seu detall, s’haurien d’estudiar a la comissió de beneficis fiscals de l’Ajuntament. Nosaltres, en el seu moment, presentarem un paquet concret que reculli també les aportacions externes.
TERCER: El pla d’inversions quadriennal promès per el Sr. Ballesteros, hauria de canviar la seva periodificació i passar al 2009 determinades inversions previstes pel 2010, per fomentar mitjançant la inversió pública l’activació de l’economia. Al menys un 50% de la inversió del 2010 hauria de passar al 2009, és a dir, la xifra inversora al 2009 hauria de ser, com a poc, de 36 milions d’euros.Hauríem també, com a mínim , de duplicar els plans d’ocupació de l’ajuntament, tot això amb conveni amb el Departament de Treball de la Generalitat, buscant sempre pal·liar en el possible els efectes de la destrucció d’ocupació. Aquí és on aplicaríem part dels diners que hem esmentat en el punt primer.
QUART.- L’Ajuntament de Tarragona ha d’aspirar a ser el màxim competitiu possible, competitivitat no entesa com la competència amb altres ajuntaments, sinó entesa com la màxima eficiència a l’hora de fer viables i fàcils tot tipus de tràmits que en un moment determinat puguin afavorir una inversió o una obra. Es lògic que si demanem més eficiència i més competitivitat a les empreses, també ho fem als ajuntaments i més en període de crisis.
Per tant plantegem la creació d’una oficina destinada exclusivament a les tramitacions de tot tipus de permisos, llicències, etc per les inversions, i per les empreses del nostre entorn. Molts cops la decisió d’una inversió o d’una obra és un tema de facilitat de tràmits i d’escurçar al màxim els terminis per obtenir llicencies o permisos. Això es evident que pot condicionar a una empresa a posicionar-se en un territori o en un altre. Nosaltres hem de lluitar per obtenir el màxim d’inversions possibles a Tarragona. Està clar que aquesta és una mesura, sempre útil, però ara tenim un molt bon motiu per dur-la a la pràctica.
Cal destacar que aquesta mesura tindria també un efecte positiu d’agilització en totes les tramitacions mes ordinàries que efectuen els ciutadans, doncs aquesta especialització alliberaria altres departaments de l’Ajuntament per les qüestions més de tràmit.Aquests pretenen ser un seguit de plantejaments que ajudin a la generació de riquesa a casa nostra, i ajudin també als ciutadans a notar menys aquest període econòmic difícil. Crec que són mesures que l’equip de govern pot estudiar i segur que aquest cop no pot refugiar-se en dir que nosaltres no vàrem fer-ho, doncs fa mes de quinze anys que no hem d’afrontar una situació com aquesta.
Les bones mesures econòmiques són aquelles que en la mesura del possible s’adelanten als esdeveniments. Ara cal que aquestes mesures, i així ho farem nosaltres, siguin estudiades, ampliades o matisades, no sols per l’equip de govern, si no també pel teixit econòmic i social de Tarragona. Nosaltres ho farem, i ens comprometem a traslladar totes les aportacions que se’ns facin a l’equip de govern, per la seva implementació immediata.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada