Moltes vegades esdevé oportú seure amb tranquil·litat i reflexionar respecte dels esdeveniments històrics i l’esdevenir de les nostres vides i de l’entorn que ens envolta, reflexions que evidentment també han de centrar-se en la nostra ciutat. Durant el govern socialista a l’Ajuntament de Tarragona en els primers anys dels Ajuntaments democràtics, tothom qualificava a Tarragona com una ciutat trista i grisa, una ciutat estàtica, parada i aturada en el temps, en la que succeïen poques coses o gairebé res, hi havia poc moviment associatiu, poc dinamisme comercial i emprenedor, escassa promoció econòmica i evidentment una quasi inexistent promoció de la ciutat. L’austeritat i la falta de decisió d’aquell govern socialista convertia Tarragona en una ciutat aturada que no era referent de res en el nostre País.
Aquesta situació va canviar radicalment amb els anys de govern de CIU a l’Ajuntament. Evidentment no tothom te que estar d’acord amb la gestió del govern municipal de Convergència i Unió, i a ben segur que s’han fet coses bé, altres millorables i altres malament, però si en canvi constitueix una percepció comú en la consciencia de la ciutadania de Tarragona, que l’Ajuntament liderat per CIU va donar un tomb al dinamisme i al progrés de la ciutat. Tarragona va canviar radicalment, va passar de ser una ciutat acomplexada a una ciutat valenta, d’una ciutat estàtica a una ciutat dinàmica, de les pors als projectes a la promoció incansable de la ciutat, de la falta de presa de decisions al compromís respecte del desenvolupament de la ciutat. Tarragona va deixar de ser una ciutat grisa i aturada per ser una ciutat dinàmica, convertint-se en un referent en l’arc del Mediterrani.
Però desgraciadament, avui en dia sembla que tornem a la mateixa dinàmica que fa 20 anys quan governava un altre govern socialista a Tarragona. El govern socialista de l’Ajuntament de Tarragona ha aturat la ciutat, hi ha una falta constant de presa de decisions hem tornat a aquella falta de valentia, a aquella por pels projectes, el dinamisme de la ciutat s’està ofegant per la falta d’entusiasme i atreviment del govern municipal. Evidentment, totes aquestes reflexions no són arbitraries, posarem algun exemple. L’Alcalde Ballesteros a les eleccions manifestava que en sis mesos tindria solucionada la façana marítima ha passat mes d’un any i mig i de moment solament tenim declaracions. El camp del Nàstic era un projecte adjudicat a una empresa que podia haver començat les obres, l’Ajuntament actual var modificar el projecte i el camp del Nàstic encara no ha començat. La caserna dels Mossos d’esquadra havia de ser una realitat i la falta de coordinació de l’Ajuntament de Tarragona i la Generalitat conjuntament amb la falta de definició del lloc on s’havia d’ubicar a endarrerit les obres. Fa temps que discutim en relació a la cessió de l’edifici del Banc d’Espanya, a hores d’ara el nostre Ajuntament encara no ha estat capaç de que ens el donin gratuïtament, com en canvi si ha passat en altres Ajuntaments propers com Reus i Tortosa. Fets tots ells que ens porten a una conclusió: a Tarragona no li convé un govern socialista, però el que és més important correm el risc de convertir-nos un altre vegada en una ciutat aturada i grisa, deixant passar oportunitats històriques per la manca de pressa de decisions del govern municipal i això no ho podem permetre.
Frederic Adan i Domènech
Regidor CIU
Ajuntament de Tarragona
Aquesta situació va canviar radicalment amb els anys de govern de CIU a l’Ajuntament. Evidentment no tothom te que estar d’acord amb la gestió del govern municipal de Convergència i Unió, i a ben segur que s’han fet coses bé, altres millorables i altres malament, però si en canvi constitueix una percepció comú en la consciencia de la ciutadania de Tarragona, que l’Ajuntament liderat per CIU va donar un tomb al dinamisme i al progrés de la ciutat. Tarragona va canviar radicalment, va passar de ser una ciutat acomplexada a una ciutat valenta, d’una ciutat estàtica a una ciutat dinàmica, de les pors als projectes a la promoció incansable de la ciutat, de la falta de presa de decisions al compromís respecte del desenvolupament de la ciutat. Tarragona va deixar de ser una ciutat grisa i aturada per ser una ciutat dinàmica, convertint-se en un referent en l’arc del Mediterrani.
Però desgraciadament, avui en dia sembla que tornem a la mateixa dinàmica que fa 20 anys quan governava un altre govern socialista a Tarragona. El govern socialista de l’Ajuntament de Tarragona ha aturat la ciutat, hi ha una falta constant de presa de decisions hem tornat a aquella falta de valentia, a aquella por pels projectes, el dinamisme de la ciutat s’està ofegant per la falta d’entusiasme i atreviment del govern municipal. Evidentment, totes aquestes reflexions no són arbitraries, posarem algun exemple. L’Alcalde Ballesteros a les eleccions manifestava que en sis mesos tindria solucionada la façana marítima ha passat mes d’un any i mig i de moment solament tenim declaracions. El camp del Nàstic era un projecte adjudicat a una empresa que podia haver començat les obres, l’Ajuntament actual var modificar el projecte i el camp del Nàstic encara no ha començat. La caserna dels Mossos d’esquadra havia de ser una realitat i la falta de coordinació de l’Ajuntament de Tarragona i la Generalitat conjuntament amb la falta de definició del lloc on s’havia d’ubicar a endarrerit les obres. Fa temps que discutim en relació a la cessió de l’edifici del Banc d’Espanya, a hores d’ara el nostre Ajuntament encara no ha estat capaç de que ens el donin gratuïtament, com en canvi si ha passat en altres Ajuntaments propers com Reus i Tortosa. Fets tots ells que ens porten a una conclusió: a Tarragona no li convé un govern socialista, però el que és més important correm el risc de convertir-nos un altre vegada en una ciutat aturada i grisa, deixant passar oportunitats històriques per la manca de pressa de decisions del govern municipal i això no ho podem permetre.
Frederic Adan i Domènech
Regidor CIU
Ajuntament de Tarragona
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada