Privacitat i seguretat, llibertat de circulació i convivència son binomis que mai haurien de ser incompatibles entre ells. Les llibertats públiques i els drets fonamentals dels que gaudim les persones per la nostra condició de ciutadans, no s’han d’interpretar de forma independent, autònoma i absoluta, sinó dins del marc convivencial de la nostra societat. L’Estat de Dret, Democràtic i Social ha de garantir no només l’èxit de la conquesta dels drets individuals sinó també la seva eficàcia col·lectiva. El dret d’un mateix s’acaba on comença el dret d’un altre.
Aquest extrem implica que l’exercici dels drets individuals es trobin estretament lligats entre ells, correlacionats, i es com a conseqüència d’aquesta interacció que es poden, en certs moments, produir conflictes entre uns i altres drets, fet que justifica la intervenció dels poders públics per garantir la vigència dels drets col·lectius. Doncs entendre un dret individual de manera absoluta i autònoma podria suposar deixar buit de contingut el dret d’una altre persona, circumstància que comportaria el triomf del individualisme per damunt del col.lectivisme.
La instal·lació de càmeres de videovigilància no ha estat mai una qüestió exempta de problemàtica i controvèrsia. Fins quin punt poden vulnerar la intimitat d’una persona? Fins a quin punt es pot perdre l’anonimat dins de la col·lectivitat de la societat? La preservació de la intimitat justifica la impossibilitat d’aplicar mesures que disminueixin situacions de risc front als drets col·lectius? La instal·lació de les càmeres de videovigilància no ha de ser interpretada com una limitació dels drets individuals sinó com una mesura de protecció del bé i dels interessos col·lectius.
No obstant, aquests arguments no han de justificar una instal·lació indiscriminada de càmeres de videovigilància, sinó el fet de que la seva implantació s’ha de realitzar de forma raonable, i dintre d’uns pressupostos legals que vetllin per la mínima intromissió en l’esfera individual dels ciutadans. La normativa estatal en l’àmbit de la protecció de la intimitat personal estableix una sèrie de requisits legals que han de complir els Ajuntaments a efectes de permetre la instal·lació d'aquestes cameres, requisits que s’han completat per la instrucció (1/ 2009) de la Agència Catalana de Protecció de Dades.
En base al necessari compliment d’aquests pressupostos, des de CIU es va demanar la creació d’una comissió, avui ja acceptada, a efectes d’analitzar la instal·lació de càmeres de videovigilància, doncs amb l’objectiu de mantenir l’equilibri entre el be col·lectiu i els drets individuals, esdevé imprescindible examinar el principi de proporcionalitat des de la doble perspectiva de la idoneïtat i de la intervenció limitada, esdevé tanmateix necessari estudiar en quins llocs resulta palesa l’existència d’un risc raonable i ponderat per la seguretat ciutadana, analitzant en cada cas concret la finalitat que es pretén, publicitant la existència de cameres, la determinació temporal de la seva utilització i assegurant el respectuós tractament de les imatges gravades. El compliment de tots i cadascun d’aquests pressupostos comporta el respecte de les garanties individuals i la protecció dels drets col·lectius.
Frederic Adan Domènech
Regidor del Grup Municipal de Convergència i Unió
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada