Potser comença a ser hora que els qui tenen la responsabilitat del govern a l’Ajuntament de Tarragona es posicionin de manera clara al costat dels qui en són víctimes directes la crisi econòmica. El govern socialista a Tarragona no pot ignorar per més temps una realitat tant evident com la que pateixen molts Tarragonins i Tarragonines.
Es poden omplir la boca amb el “Plan Zapatero”, que ja els asseguro jo que això ben poc ajudarà a les famílies que aviat es veuran abocades a situacions de marginació que mai havien imaginat.
Aquest Pla tampoc ajuda a atendre les necessitats dels més exclosos, aquells que no tenen un sostre. A casa nostra dormen cada nit al carrer una mitja de 15-20 persones. Les demandes a la Casa d’Acollida al Transeüt i a la Fundació Bona Nit s’incrementen per moments, i no poden donar resposta Els serveis estan desbordats. Durant el 2008 aproximadament 700 persones no van poder ser ateses en la seva necessitat d’allotjament.
Les demandes al Banc d’Aliments per part entitats socials que administren ajuda per a cobrir necessitats tant bàsiques com és l’alimentació s’han incrementat considerablement en els últims temps. Les cues a les Càritas parroquials són el pa nostre de cada dia.
Les demandes d’ocupació als sindicats incrementen de manera exponencial. Augmenta d’igual manera el nombre de sol·licituds de retorn al seu país d’origen de les persones immigrades; el que suposa per a moltes famílies la renuncia a un projecte de millora. Però no veuen altra sortida per evitar situacions que els aboquen irremeiablement a la marginació social.
Cal tenir en compte les persones que malviuen gràcies a les ajudes que els presten entitats socials de solidaritat, persones que no reben cap mena de prestació i s’instal·len en la marginació.
Moltes d’aquestes realitats són conegudes, però cal visulitzar-les perquè tots en prenguem consciència. Tots són ciutadans i per tant han de ser atesos dins uns paràmetres de dignitat i pensant en el benestar social com un dret per a tothom.
Els problemes socials es poden cronificar i generalitzar, i quan en una societat succeeix això la cohesió social desapareix. En definitiva l’ombra de la fractura social planeja amb més insistència que mai.
Certament es dibuixa un panorama trist, desencisador, però això ens ha d’esperonar encara més a buscar solucions. Solucions que evitin que apareguin problemes més greus com l’increment de les conductes violentes, provocades per la tensió que suporten moltes famílies a causa de la precarietat econòmica, la manca de treball, la manca de cobertura de les necessitats. O altres actituds que poden aflorar a la nostra societat com les conductes racistes, o xenòfobes. Cal que mirem cap a altres països que malauradament ja han viscut episodis de similars característiques.
Què fer des de la municipalitat??. Primer reconèixer que des de l’administració local no estem donant resposta a moltes d’aquestes situacions i que són les entitats sense ànim de lucre, les fundacions, els sindicats, les ONG’s les que assumeixen en molts casos competències municipals pel que fa a l’atenció de necessitats bàsiques. Teixit social, que com a agents socials proactius i arrelats a la ciutat de Tarragona gaudeixen d’un prestigi que els precedeix, i d’una legitimitat guanyada a pols i a base de treball des de fa molts anys. Cal doncs posar en valor la funció social que acompleixen, però alhora ajudar-los en la seva tasca, més del que s’està fent fins ara.
El nostre Ajuntament, ha de deixar-se de paraules i passar a l’acció i més en temps difícils. Les solucions no es poden demorar més. Cal que les entitats socials vegin un gest per part del govern socialista, un gest que es concreti en la creació d’una Taula de Participació en que estiguin representats tots els agents socials: sindicats, fundacions, ONG’s, entitats sense ànim de lucre que tenen com a ojectiu la millora de les condicions de vida dels nostres ciutadans més vulnerables. La missió d’aquesta Taula de Participació rau en l’administració d’un fons econòmic de més de 2.200.000€ que garantiríem amb una redefinició del pressupost municipal del 2.009, fent una desviació de diners per conceptes que en temps de crisi resulten abslutament supèrflus. No es tracta d’un òrgan consultiu, sinó d’una Taula de treball, on els seus membres tinguin la capacitat de decisió necessària com per invertir aquests diners en aquelles accions que considerin més prioritàries en funció de la diagnòsi de la situació de necessitats socials actuals.
És evident que la utilitat d’una iniciativa com aquesta es justifica encara més si cap en temps de crisi. L’Ajuntament es dotaria així d’un pull d’experts en la matèria, hem de saber aprofitar els recursos de la nostra ciutat. En moments com els que ens toquen viure CiU un cop més fa una crida a la necessitat de sumar esforços per guanyar en competència en la resolució de situacions tant punyents, com ho són les que se’n deriven de la virulenta crisi que ens toca viure. En aquest camí el govern socialista ens hi trobarà com sempre, col·laboratius i disposats a treballar plegats per a la nostra ciutat i pels nostres conciutadans.
M. Victòria Forns
Consellera de CiU
Ajuntament de Tarragona
Es poden omplir la boca amb el “Plan Zapatero”, que ja els asseguro jo que això ben poc ajudarà a les famílies que aviat es veuran abocades a situacions de marginació que mai havien imaginat.
Aquest Pla tampoc ajuda a atendre les necessitats dels més exclosos, aquells que no tenen un sostre. A casa nostra dormen cada nit al carrer una mitja de 15-20 persones. Les demandes a la Casa d’Acollida al Transeüt i a la Fundació Bona Nit s’incrementen per moments, i no poden donar resposta Els serveis estan desbordats. Durant el 2008 aproximadament 700 persones no van poder ser ateses en la seva necessitat d’allotjament.
Les demandes al Banc d’Aliments per part entitats socials que administren ajuda per a cobrir necessitats tant bàsiques com és l’alimentació s’han incrementat considerablement en els últims temps. Les cues a les Càritas parroquials són el pa nostre de cada dia.
Les demandes d’ocupació als sindicats incrementen de manera exponencial. Augmenta d’igual manera el nombre de sol·licituds de retorn al seu país d’origen de les persones immigrades; el que suposa per a moltes famílies la renuncia a un projecte de millora. Però no veuen altra sortida per evitar situacions que els aboquen irremeiablement a la marginació social.
Cal tenir en compte les persones que malviuen gràcies a les ajudes que els presten entitats socials de solidaritat, persones que no reben cap mena de prestació i s’instal·len en la marginació.
Moltes d’aquestes realitats són conegudes, però cal visulitzar-les perquè tots en prenguem consciència. Tots són ciutadans i per tant han de ser atesos dins uns paràmetres de dignitat i pensant en el benestar social com un dret per a tothom.
Els problemes socials es poden cronificar i generalitzar, i quan en una societat succeeix això la cohesió social desapareix. En definitiva l’ombra de la fractura social planeja amb més insistència que mai.
Certament es dibuixa un panorama trist, desencisador, però això ens ha d’esperonar encara més a buscar solucions. Solucions que evitin que apareguin problemes més greus com l’increment de les conductes violentes, provocades per la tensió que suporten moltes famílies a causa de la precarietat econòmica, la manca de treball, la manca de cobertura de les necessitats. O altres actituds que poden aflorar a la nostra societat com les conductes racistes, o xenòfobes. Cal que mirem cap a altres països que malauradament ja han viscut episodis de similars característiques.
Què fer des de la municipalitat??. Primer reconèixer que des de l’administració local no estem donant resposta a moltes d’aquestes situacions i que són les entitats sense ànim de lucre, les fundacions, els sindicats, les ONG’s les que assumeixen en molts casos competències municipals pel que fa a l’atenció de necessitats bàsiques. Teixit social, que com a agents socials proactius i arrelats a la ciutat de Tarragona gaudeixen d’un prestigi que els precedeix, i d’una legitimitat guanyada a pols i a base de treball des de fa molts anys. Cal doncs posar en valor la funció social que acompleixen, però alhora ajudar-los en la seva tasca, més del que s’està fent fins ara.
El nostre Ajuntament, ha de deixar-se de paraules i passar a l’acció i més en temps difícils. Les solucions no es poden demorar més. Cal que les entitats socials vegin un gest per part del govern socialista, un gest que es concreti en la creació d’una Taula de Participació en que estiguin representats tots els agents socials: sindicats, fundacions, ONG’s, entitats sense ànim de lucre que tenen com a ojectiu la millora de les condicions de vida dels nostres ciutadans més vulnerables. La missió d’aquesta Taula de Participació rau en l’administració d’un fons econòmic de més de 2.200.000€ que garantiríem amb una redefinició del pressupost municipal del 2.009, fent una desviació de diners per conceptes que en temps de crisi resulten abslutament supèrflus. No es tracta d’un òrgan consultiu, sinó d’una Taula de treball, on els seus membres tinguin la capacitat de decisió necessària com per invertir aquests diners en aquelles accions que considerin més prioritàries en funció de la diagnòsi de la situació de necessitats socials actuals.
És evident que la utilitat d’una iniciativa com aquesta es justifica encara més si cap en temps de crisi. L’Ajuntament es dotaria així d’un pull d’experts en la matèria, hem de saber aprofitar els recursos de la nostra ciutat. En moments com els que ens toquen viure CiU un cop més fa una crida a la necessitat de sumar esforços per guanyar en competència en la resolució de situacions tant punyents, com ho són les que se’n deriven de la virulenta crisi que ens toca viure. En aquest camí el govern socialista ens hi trobarà com sempre, col·laboratius i disposats a treballar plegats per a la nostra ciutat i pels nostres conciutadans.
M. Victòria Forns
Consellera de CiU
Ajuntament de Tarragona
1 comentari:
Es que a més de no haver-hi voluntat politica (que entenen ells per socialisme??) es que AQUETS NO VOTEN. i Clar qui no vota no es contat.
Publica un comentari a l'entrada