dimecres, 11 de març de 2009

El valor de la paraula

Al llarg dels temps, a totes les cultures i civilitzacions la paraula ha estat molt important.

En els nostres temps, també hauria de ser-ho, també al nostre país i per descomptat a la nostra ciutat.

De ja fa gairebé dos legislatures, el nostre país i en pocs mesos farà dos anys a la nostra ciutat, ens veiem immersos en la cultura de la paraula, per descomptat, incorrectament utilitzada i barrejada amb tendencioses tècniques de màrqueting i propaganda barata.

El nostre país viu una situació gairebé caòtica en molts aspectes, i això és una realitat, gràcies a la nefasta acció política del tripartit. Però això no és tot. Darrerament només escoltem paraules que no ens podem arribar a creure, ja que els missatges que rebem els ciutadans de Catalunya, per exemple al voltant de l’Estatut i per descomptat al voltant del finançament, són incerts, amb poca consistència i molt i molt, enganyosos.

Quin valor té la paraula doncs, quan sentim missatges com “Catalunya tendrá el Estatuto que su parlamento apruebe”, i després d’això, una vegada i una altra, i una altra darrera d’una altra, que ara sí el finançament, que ara el proper mes, que ara després de les eleccions galegues i basques, que ara....Quan senyors, quan?

Com creu el sr. Montilla, que confiarem en res del que diu, si la seva paraula no té cap tipus de valor?

I casualment que ens passa a Tarragona?, doncs exactament el mateix. Cada dia de ja fa dos anys, sentim paraules dites per l’alcalde que composen promeses, algunes d’elles electorals, que no compleix. Titulars en premsa que ens diuen farem...., estem realitzant el projecte..., tindrem..., i la realitat quina és?

La realitat és que Tarragona s’està convertint en una ciutat de paper,.... de paper de diari. I la paraula per desgracia, s’està convertint en el refugi dels indecisos, dels frívols, o el que és pitjor dels que viuen de l’engany.

I aleshores, quin valor té la paraula del Sr. Ballesteros? Doncs cap ni un. La seva paraula ha quedat relegada a la posició més baixa, dintre el rànquing de la credibilitat.

No ha solucionat res de la Façana marítima, ni en sis mesos com va dir, ni en cap, no tenim la Tabacalera oberta a la ciutat, no tenim un projecte concret i clar del que succeirà amb el Mercat central, i pel que sembla es complica per moments. No tenim el camp del Nàstic a Campclar, no tenim la comissaria dels Mossos a Campclar, fet que hagués ajudat moltíssim a la zona, donat els temps que corren. No tindrem el Banc d’Espanya de forma gratuïta. Pagant, tots sabríem gestionar-ho.
Caldria doncs, que els ciutadans de Catalunya i també els de Tarragona, comencéssim a valorar que fer davant l’escàs valor de paraula que tenen els nostres governs, i caldria també que es comenci a fer un anàlisi global, de que està succeint i com es pot aturar.
El valor de la paraula és molt important, tant que quan mitjançant elles se’ns enganya, s’acaba per decebre a tothom que les escolta.

Per tant, des d’aquí vull encoratjar als ciutadans de Tarragona i a tots els catalans, a fer un anàlisi complert dels missatges que ens arriben cada dia, i a no creure’ns res del que llegim fins que no sigui una realitat. Les realitats es demostren amb fets i no amb paraules.

I per ara ni a Tarragona, ni a Catalunya tenim FETS, només paraules buides que donen lloc a la desconfiança i a la desil·lusió.



Joan Aregio Navarro
Portaveu de CIU a
l’Ajuntament de Tarragona