Proposem la celebració d'un plenari extraordinari amb participació ciutadana per definir quin model ferroviari volem

Joan Aregio proposa la celebració d'un plenari extraordinari amb participació activa de la ciutadania per tal de definir quin model ferroviari volem a la ciutat

Una bona noticia i una de dolenta. Primer la dolenta:

Avui, Esquerra Republicana ha trencat la unitat de tots els partits polítics de l’ Ajuntament per reclamar que l’aeroport es digui Aeroport de Tarragona.

Crec que és un greu error i una greu irresponsabilitat, per part d’Esquerra Republicana, no recolzar allò que està demanant tota la ciutat. Però en tot cas, s‘ha aprovat, a iniciativa, doncs, com sabeu, de la moció que vam presentar nosaltres.

Esquerra Republicana sabrà les explicacions que haurà de donar de perquè no ha estat capaç d’aprovar i per tant, de trencar l’ unanimitat de tothom.

I és un bon dia, també, perquè tenim una bona notícia, avui hem proposat la celebració d’un plenari extraordinari, en un dia festiu, amb participació dels ciutadans, dels veïns, amb participació de les entitats econòmiques, de la Cambra de Comerç, del moviment Mou-te etc. etc., i de que siguem capaços tots junts de generar un sol document, pel que fa referència el tema ferroviari de la nostra ciutat.

Si agafeu el diari, casi cada dia s’està llegint reflexions, articles sobre el tema ferroviari, sembla que tothom en parla, però potser en aquests moments mes que mai cal informació per a tothom i unitat política.

Convergència i Unió ha cregut necessari, demanar a l’Ajuntament que es generi un sol document i que aquest document sigui participatiu, i sigui amb participació i amb el treball de tothom.

No sé exactament si l’alcalde ens acabarà dient que si o dient que no, jo crec que no s’ha atrevit a dir-nos que no avui, l’ha agafat una mica amb el pas canviat, jo espero que si és intel•ligent digui que sí, com exercici de responsabilitat, i que per tant puguem tenir ben aviat, com us deia, un document, una declaració de la Ciutat de Tarragona que parli estrictament de quin és el model ferroviari que volem.

Ballesteros no pot seguir tapant les irregularitats de Tarragona 2017

CREACIÓ DE CONSELLS DE DISTRICTE - RODA DE PREMSA

CONSELLS DE DISTRICTE

RADIOGRAFIA SOCIAL

Avui en dia, malauradament, resulta palpable un distanciament entre la
ciutadania i la classe política, circumstància que es concreta en tres
extrems negatius:
1. Falta de complicitat entre els ciutadans i el govern.
2. Disminució de la implicació de la ciutadania en la gestió de la
ciutat.
3. Augment de la desvinculació de la societat civil en la presa de
decisions.

SOLUCIONS

Els Ajuntaments hem de preveure i regular procediments i mecanismes
que:
1. Reforcin la participació i incidència dels ciutadans en el govern
local.
2. Estableixin uns estàndards mínims concrets que assegurin la
participació efectiva dels ciutadans.
3. Augmentin el sentit de pertinença a la ciutat en general, i a un
entorn col·lectiu més reduït en particular.
4. Potenciïn el treball col·lectiu per sobre dels individualismes
aïllants.
5. Fomentin la participació ciutadana en la gestió dels assumptes
locals.

COM HO PODEM ASSOLIR?

Entre d’altres amb la creació dels Consells de Districte, com a òrgans de
gestió desconcentrada que impulsin la participació ciutadana en la gestió
dels assumptes municipals.
Tarragona es caracteritza per la riquesa del seu teixit social, moviment
veïnal i associacionisme. Totes aquestes manifestacions d’opinió veïnal i
ciutadana contribueixen al pluralisme d’idees i fomenten la millora de la
convivència ciutadana. Defensant aquest moviment ciutadà considerem
positiu crear òrgans on, d’una forma més autònoma, totes els
representants d’una determinada zona de la ciutat puguin contribuir a la
gestió dels interessos públics del seu àmbit territorial.
Per tant, les actuals Associacions de Veïns veuran amb aquest
plantejament més reforçada la seva participació en l’Administració del
seu entorn.

REGULACIÓ LEGAL

Ens de participació reconegut i regulat a la Llei 57/2003, de 16 de
desembre de mesures per a la modernització del govern local, entre
altres, pels municipis que siguin capital de Província, com és el cas de
Tarragona.

POTESTAT MUNICIPAL

Aquest text normatiu concedeix al Plenari dels Ajuntaments la capacitat
per:
1. Determinar la creació dels districtes.
2. Concretar el seu àmbit territorial.
3. Establir el seu àmbit competencial.
4. Fixar la seva composició.
5. Dotar-los econòmica i pressupostàriament.

PROPOSTES CONSTRUCTIVES

CIU, en data 8 de maig de 2009, va presentar al plenari de l’Ajuntament
de Tarragona una moció per tal de crear els Consells de Districte, amb
l’objectiu d’augmentar i potenciar la participació ciutadana. Aquesta
moció va ser rebutjada amb els vots contraris del PSC i ERC.

PROPOSTA ESTRUCTURAL
Per tal d’iniciar el camí favorable a la creació dels Consells de Districte,
CIU concreta els elements configuradors d’aquests organismes:
1. Àmbit Territorial: Creació de districtes o zones -actualment per
qüestions electorals Tarragona es troba dividida en 12 districtes -.
Aquest marc territorial serà un punt de partida, però pot estar
subjecte a una nova distribució en funció de les identitats
poblacionals, territorials i d’interessos comuns dels diferents
àmbits de la ciutat de Tarragona.
2. Composició: Amb un màxim de 27 membres i sota la Presidència
d’un Regidor de l’Ajuntament del grup polític que hagi guanyat les
eleccions al districte corresponent i que haurà estat nomenat per
l’Alcalde, els Consells de Districte estaran formats per:
· Representants de les Associacions de Veïns incloses en el seu
àmbit territorial.
· Representants de les Llars de jubilats.
· Representants de les entitats culturals de major
representació al districte.
· Representants de les entitats esportives.
· Representants del món comercial i econòmic del districte.
· Representants, en número proporcional al resultat electoral
del districte, de cada grup municipal amb representació a
l’Ajuntament de Tarragona. Aquests representants seran
nomenats pels grups municipals però no seran regidors de
l’Ajuntament.
3. Funcionament: El plenari de l’Ajuntament de Tarragona haurà
d’aprovar un Estatut comú per a tots els Consells de Districte, on
s’estableixin les normes de funcionament intern: periodicitat de
reunions, majoria en les votacions, elecció de President….
4. Pressupost: En funció de la demografia poblacional del districte i
del seu àmbit territorial, l’Ajuntament de Tarragona haurà de fixar
una partida pressupostària per dotar econòmicament a cadascun
d’aquests Consells de Districte
5. Competències:
Les mateixes s’hauran de concretar en els Estatuts dels Consells de
Districte, i en absència d’una concreció puntual, aquest ens ha de
garantir:
· Ser l’òrgan de representació del seu àmbit territorial.
· Ser l’òrgan consultiu.
· Participar, de forma directa i inequívoca, en la presa de
decisions municipals en qualsevol assumpte d’incidència directa
en el districte i els seus ciutadans.
· Participar en la gestió dels assumptes municipals d’afectació al
seu àmbit territorial.

De forma global, el Consell de Districte realitzarà els següents
plans estratègics:
· Pla estratègic de desenvolupament: Cada Consell de Districte,
en col·laboració amb les entitats i veïns, realitzaran un pla
estratègic de vuit anys de durada. En aquest pla es consignaran
totes aquelles actuacions necessàries, tant pel creixement de la
zona com per la millora de les condicions de convivència. Cal
que el petit comerç constitueixi un element vertebrador de
l’activitat econòmica i social del Districte. Esdevé necessari
facilitar l’establiment familiar: pisos de lloguer per a la gent
jove, apartaments tutelats, centres de dia...
· Pla d’equipaments i serveis: Els Consells de Districte, en funció
de les necessitats de la zona i de les seves mancances,
elaborarà un pla d’equipaments amb la finalitat de
complementar i ampliar la xarxa de serveis. La primera de les
actuacions d’obligat compliment per assolir la
descentralització es concreta en la instal·lació d’una OMAC
en cadascun dels districtes. Les necessitats de centres de dia,
d’espais culturals i esportius, d’instal·lacions de serveis
socials... s’han de reflectir en aquest pla com a objectiu per
millorar els equipaments de la zona.

De manera sectorial, el Consell de Districte elaborarà els següents
plans d’actuació:
· Pacte per la eliminació del soroll: Les entitats i els veïns
elaboraran unes propostes de treball per a la reducció de la
contaminació acústica, indicant les zones de major soroll i
proposant les mesures necessàries per disminuir el mateix.
· Pacte per l’accessibilitat: Examinada i analitzada la realitat
específica de cada àmbit territorial, en quant a la mobilitat de
persones, s’indicaran els espais on actuar per pal·liar i reduir
una situació de discriminació que molts dels nostres veïns
pateixen per motius d’edat o discapacitat.
· Pacte pel manteniment: El Consell de Districte fixarà un
calendari de reunions periòdiques per tal de revisar el
manteniment dels espais públics, indicant les instal—lacions en
mal estat o les que han patit destrosses, per facilitar la
necessària reparació dels danys.
· Pacte per la neteja: De forma conjunta amb el servei de neteja
del Ajuntament, el Consell de Districte identificarà els
principals problemes de neteja existents en el seu àmbit
territorial, proposant les mesures necessàries per tal
d’aconseguir que els seus carrers i places estiguin més nets.

IMPLICACIÓ SOCIAL

Per tal de donar a conèixer aquesta proposta a la ciutadania de
Tarragona, des de CIU es fixarà un calendari de visites a totes les
associacions de veïns i entitats veïnals, culturals, esportives, socials,
econòmiques, etc. que estiguin interessades, amb l’objectiu de donar una
major informació en relació a aquesta mesura d’implicació de la
ciutadania en la gestió municipal.

Tarragona, 5 de novembre de 2009.

PARLEM DE PERSONES - MUSEU D'HISTÒRIA

NOTA DE PREMSA DEL GRUP MUNICIPAL DE CIU EN RELACIÓ AL PERSONAL DEL MUSEU D’HISTÒRIA

Des de fa uns mesos, el Museu d’Història està negant el dret que tenen alguns funcionaris a perllongar la seva activitat laboral fins als 70 anys. Funcionaris que en la totalitat dels casos donats, són subalterns que desenvolupen activitats com per exemple estar a les taquilles dels museus, activitats en la seva majoria de poc desgast físic, per no dir cap.

A aquestes persones se’ls jubila forçosament al·legant les següents afirmacions contingudes en un informe que ens ha arribat, signat pel director de museus Lluís Balart que conclou de la següent forma:

“CONCLUSIONS

Considerant les especials condicions de treball en el Museu d’Història de Tarragona, l’exposició perllongada a les quals pot tenir conseqüències negatives sobre la salut de la persona, no es considera convenients per al servei públic d’accedir a la sol·licitud de prolongació de permanència en el servei fins a l’edat de 70 anys.”

Desconeixem quins són els veritables motius pels quals el director de Museus, i la Regidora responsable, la sra. Rosa Rosell, no permetin que aquestes persones continuïn treballant, però el que ens sembla més inversemblant és que al·leguin possibles conseqüències negatives sobre la salut.

Significa això que tots els subalterns que treballen als museus corren perill? I els turistes, també?

O és que s’ha iniciat algun tipus de caça de bruixes per carregar-se a persones, que poden desenvolupar perfectament la seva feina com ho han estat fent fins ara, per endollar als seus amics i coneguts?

Perquè de no ser així, perquè no se’ls dona la opció de reubicar-los en altres dependències de l’Ajuntament?

Sincerament, considerem un menysteniment i una falta de respecte cap a les persones, que durant anys han treballat al nostre Ajuntament, i rebutgem aquestes pràctiques que estan exercint el sr. Balart i la sra. Rosell.

Caldrà que es donin moltes explicacions dels riscos que representa per a la salut de les persones treballar als museus, i de perquè, en contra de la voluntat de les persones, se’ls jubila forçosament. Per descomptat exigim que no es continuï jubilant a ningú en contra de la seva voluntat, i es readmeti als que ja ha patit aquest procés.

Maribel Rubio

Regidora del grup municipal de CIU

Ajuntament de Tarragona

Tarragona, 2 de novembre de 2009

RECONEIXEMENT AL MERCAT CENTRAL

Aquets darrers dies hem rebut, amb satisfacció, la notícia del reconeixement que, des de Madrid, l’Empresa Mercasa ha fet al mercat provisional de la Plaça Corsini. El temps ens ha demostrat l’encert i la solidesa de la decisió d’iniciar el procés de reforma de la nostra estimada “Plaça”. Aquesta obra planificada i executada per l’anterior govern municipal de CiU i inaugurada per l’actual govern bipartit, ha rebut elogis no només des del Govern Central o de la Generalitat sinó també dels propis operadors, associacions i organismes vinculats al comerç de la nostra ciutat.

És amb orgull i satisfacció que he celebrat la lectura de l’article que publica el company de consistori i president d’Espimsa, Sergi de los Rios. La veritat és que els elogis son un xic exagerats i abrumadors. Gairebé ens descriu el Mercat provisional com una mena de paradís etern. Una mena de perfecció absoluta...La veritat és que no n’hi ha per tant. Quan el vam dissenyar i planificar hi vam posar, això si, tot el nostre interès, una gran voluntat de consens amb els propis operadors i entitats com la Cambra de Comerç, associacions de botiguers, etc. El resultat és molt bo i, com a màxim responsable de l’empresa de mercats de l’anterior govern municipal me’n sento més que orgullós. És cert, com diu de los Rios, que vam fer un treball seriós i constant, d’avanguarda i modern. Vull aprofitar l’ocasió per a felicitar el món del comerç del centre de la ciutat i no només del propi mercat per aquest reconeixement que és de tots.

La llàstima és que l’equip de govern, quan rep un reconeixement, fins i tot aquest clarament atribuïble a l’anterior equip, es penja la medalla com el màgic Andreu, però...ara que portem gairebé dos anys i mig d’endarreriment i perduts en el procés global de la reforma resulta que la culpa és nostra. Quina barra i falta d’ètica política. Aquest reconeixement que és conseqüència del nostre treball és mèrit seu, però la seva ineficàcia i ineficiència en no haver sabut gestionar un procés de reforma engegat i haver-lo aturat durant més de 2 anys resulta que és culpa nostra. L’excusa que no hi havia projecte definitiu ja no se la creu ningú. És cert que només hi havia un projecte bàsic, però qualsevol persona coneixedora del món de la construcció sap que aquest és el procés normal: després del projecte bàsic s’ha d’encarregar l’executiu. Per a fer a això ells han trigat 2 anys. Déu n’hi do! Potser el que pretenien és que els deixéssim tota la reforma acabada i que ells anessin rebent guardons i distincions. La gestió és resoldre els problemes amb suficient rapidesa i mà esquerre, cosa que no han sabut fer. Una cosa si que és clara, tal i com treballen, segur que amb vostès encara seriem al mercat vell. Llavors la culpa segurament fora d’Alfons XIII. Tal i com va la cosa i amb els seus resultats n’estic segur que aquest Mercat l’inaugurarà un proper govern de CiU.

Per cert, Sr. De los Rios. On son els 7 milions d’€ que va prometre la Ministra Chacon l’estiu de 2007? Sap vostè que ahir dimecres a la Comissió de Pressupostos al Congrés de Diputats el grup parlamentari de CiU va presentar una esmena als pressupostos del 2010 on s’hi proposava una partida de 5,5 milions per al nostre Mercat i aquesta va ser rebutjada pels seus amics del PSOE i també del PSC? Com és que l’Ajuntament tenia un pressupost de projecte de Mercasa (Ministeri d’Agricultura i ara Ministeri de la Vivenda) de 18 milions d’€ quan el cost ha resultar ser de 45 milions d’€ i no han sabut demanar responsabilitats a Mercasa per seu greu error de càlcul? Potser és per això que els hi ha donat aquest reconeixement? Masses interrogants.