dilluns, 15 de febrer de 2010

Raül Font: “El govern Ballesteros té tota la llei a la mà per tal de poder esbrinar l’origen i ficar mesures al problema de les males olors"

Raül Font: “El govern Ballesteros té tota la llei a la mà per tal de poder esbrinar l’origen i ficar mesures al problema de les males olors. És prioritari l’elaboració d’un pla de qualitat de l’aire”

En la roda de premsa realitzada aquest matí s’ha posat de relleu tot allò que es demanarà en la moció que es presentarà el proper 23F en el plenari, per tal d’abordar els problemes de qualitat de vida dels veïns de Tarragona en quant a les males olors.

El govern Ballesteros ha de deixar la passivitat a banda i insti a la Generalitat per que elabori un pla de qualitat de l’aire.


Us en deixem a sota la moció complerta:

MOCIÓ PRESENTADA PEL GRUP MUNICIPAL DE CiU SOBRE LA PRESERVACIÓ DE LA QUALITAT DE L'AIRE AMBIENT I UNA ATMÒSFERA MÉS NETA.

ANTECEDENTS:

Hem estat assistint, al larg d’aqueixos darrers mesos, a diversos episodis relacionats amb fuites i emissions de gasos tòxics a l’atmosfera. El darrer trimestre de 2009 va ser especialment alarmant l’olor de sofre que va ser detectada per molts tarragonins en diferents indrets de la ciutat i, molt especialment, als barris de ponent. No era gens difícil, fins i tot per al neòfit, detectar allò que popularment s’anomena amb l’expressió d’olor a “ous podrits”.

Aqueixa particular i desagradable olor és produïda per l’àcid sulfhídric, més recentment anomenat sulfur d’hidrogen (H2S). D’entrada val a dir que es tracta d’un gas tòxic. Les seves fonts d’emissió són, entre d’altres, les indústries papereres, les refineries, industries de l’adobament de pells, depuradores d’aigües residuals...El problema és que aqueix gas es transforma fàcilment en diòxid de sofre, que esdevé picant i irritant i d’un alt poder corrosiu. Segons l’estat de l’atmosfera i depenent del vent que bufa, pot residir a l’atmosfera des de 12 hores a 6 dies, d’aquí passar a triòxid de sofre i, finalment, convertir-se en àcid sulfúric originant pluja àcida si és arrossegat per l’aigua de pluja (recordem que aqueix dilluns va ploure gairebé tot el dia).

Per sort, els compostos de sofre són els més fàcilment detectats per l’olfacte humà. Així l’àcid sulfhídric té un llindar de percepció dels més baixos i ja l’olorem a concentracions de 0,00047 parts per milió i a aqueixes concentracions realment baixes ja produeixen molèsties molt significatives.

Des de CiU ens fem una pregunta: Si amb el sofre, que és tan fàcilment detectable, la Generalitat i l'Ajuntament no han estat capaços de detectar la font emissora, que pot arribar a passar amb d’altres substàncies molt més tòxiques que no fan olor i mai no arribem a detectar amb el simple olfacte humà?

Són variats els efectes que es produeixen sobre la població: irritació a les vies respiratòries, asma, lesions pulmonars, irritació a mucoses, conjuntivitis, mal de cap, fatiga...que sovint no es relacionen amb aqueixes emissions descontrolades.

Darrerament es tenen més en conte els nivells d’immissió més que no pas els d’emissió, ja que es tracta de valorar les concentracions de contaminants presents en l’aire d’un determinat indret independentment de la font d’on procedeixen ja que el vent els transporta i dispersa o concentra. Doncs bé, a Tarragona el passat trimestre hi va haver un elevat augment d’ immissió de gasos de sofre a la nostra ciutat i, paradoxalment, l’administració pública responsable, el Departament de Medi Ambient de la Generalitat ni ens ho explicava ni actuava.

Eren masses els dies que, setmana darrera setmana, s'anaven repetint aqueixos alarmants i molestos episodis en que els veïns dels barris de Ponent, SPSP, Sant Salvador i Nou Eixample Nord estaven majoritàriament patint. Ja vam sol·licitar que s'actués contundentment en un plenari de finals de setembre sense que l’Equip de Govern ens hahi informat com a oposició municipal ni defensat la insostenible i freqüent situació generada. Cal recordar en aquest sentit, que si la Directiva Comunitària 2008/50, en el seu annex XVI, numeral 1, exigeix una correcta informació al públic, amb més motiu s'hauria d'informar els partits polítics representants de la sobirania popular.

El passat dia 23 de desembre també vam denunciar la situació davant dels mitjans de comunicació i, val a dir que la situació, tant pel que fa als aspectes quantitatius com qualitatius, ha millorat sensiblement des d'aquell moment, encara no ha estat totalment resolta.

EXPOSICIÓ DE MOTIUS:

Estem front un tema que suscita una gran demanda i preocupació social. La pròpia Sindicatura de Greuges de Catalunya ha formulat diverses peticions al respecte en la línia de legislar en la matèria. De fet existeix un avantprojecte de llei de 2005 que ha estat recentment superat peruna Directiva comunitària de 2008.

Reconeixem que ens trobem front un tema en el qual hi ha una certa inseguretat jurídica ja que ens trobem front la dificultat d'emprar paràmetres objectius per a poder-ho regular. Sovint amb disparitat de criteris científics. En aquests cassos ha de primar el principi de previsió/PRECAUCIÓ, ja que si bé és cert que no s'han pogut identificar relacions de causalitat entre emissions i problemes de salut, tampoc no s'ha pogut provar que aqueixes no puguin ser fonts de problemes sanitaris en el futur.

EL PRINCIPI DE PRECAUCIÓ

Davant la incertesa científica front a problemes de certa complexitat tècnica, el Dret i les Administracions públiques ho tenen difícil per a poder compatibilitzar el desenvolupament econòmic i industrial sostenible amb la preservació mediambiental. En aquesta situació, el Dret esdevé insegur i complica les relacions econòmiques i comercials, especialment entre els particulars i les administracions públiques. En definitiva, els diferents operadors es mouen en terrenys insegurs, canviants, inconstants, incerts...

Aquí, les tesis científiques no són pacífiques. D’un costat, molts dels possibles efectes perniciosos en el terreny de la contaminació per olors només podran ser quantificats a llarg termini. Això es complica si tenim en conte que els efectes contaminants produïts antropològicament es potencien i s’alteren interactuant amb factors naturals i atmosfèrics diversos com la incidència, potència i velocitat dels vents, per exemple. Per tant, es fa difícil, en primer lloc, la valoració dels fets i la seva relació científica causa – efecte, en segon lloc, la determinació de responsabilitats civils i penals, en tercer lloc, la implementació de mesures preventives en un món amb una tecnologia canviant a una velocitat de vertigen. La controvèrsia entre els científics és palmària i només podem avançar, en molts cassos, amb l’empirisme, que requereix el pas del temps com a principat aliat.

El Dret, com a eina per a resoldre conflictes, ha de prendre, inexcusablement, decisions jurídiques front les reclamacions socials en les controvèrsies abundants que afecten aquest nou entorn de la civilització humana. Com fer-ho en un ambient extremadament incert des del punt de vista de l’evidència científica i tècnica i de l’ impacte en la salut humana?

El problema és doncs triple i afecta en primer lloc el món de la Ciència física aplicada i la sanitat, en segon lloc al legislador en el qual bloc incloem l'Ajuntament i, finalment, als Tribunals de justícia especialment a l’hora de poder valorar la prova, quan sovint ni tan sols existeixen lleis penals en blanc.

En molts d’aquets cassos el Dret es veu obligat a establir el recurs de la presumpció que no pretén basar-se en una realitat objectiva sinó que tracta de donar una solució o sortida convencional. Aqueixa és la principal tècnica que usa el Dret en matèria de medi ambient per a resoldre les polièdriques qüestions que se li plantegen. Bàsicament es reforça la posició de la víctima en presumir que l ’impacte ambiental és el causant del dany que se li ha produït. Alhora, el titular de la instal·lació, en aqueix cas radioelèctrica, és qui ha de destruir la prova del principi de la causalitat del dany ja que la víctima no pot conèixer la tècnica del giny en qüestió donada la seva insuficient formació i coneixements científics profans. Ha de ser la instal·lació presumiblement causant la que té la càrrega de la prova per a lliurar-se de la responsabilitat. La situació de superioritat del titular de l’agent causant és, generalment, enorme. Es tracta, habitualment de causants que son grans multinacionals del sector de la indústria de química. Aquest criteri de destrucció de la càrrega de la prova va ser emprat, en aqueix context, a Alemanya i ha anat esquitxant-se en una gran part dels ordenaments de dret romà europeus. En la moderna normativa del Dret ambiental es potencien aqueixes presumpcions negatives. Sovint s’articulen a l’entorn de determinades institucions o agències creades “ad hoc”: agències creades per la pròpia norma que assessoren tècnicament les diferents administracions amb competències sobre la matèria i estableixen criteris i llindars de decisió. D’ aquesta manera, se supera la controvèrsia que, sovint, es produeix en base a diferents i contraposades opinions d’experts. Així, se li atribueix a l’ agència un rol de superioritat que emet dictàmens i marca criteris que van introduint una certa seguretat jurídica. En son exemples les agències europees del medi ambient, del consum, del medicament...

Les Lleis i les actuacions han de ser, doncs, preventives i cal que l'Administració municipal vigili les noves activitats i, per a les existents, anar assolint els límits d'emissió gradualment.

Actualment ja hi ha lleis que estableixen procediments administratius d'intervenció com la llei 3/98. Cal però, en el nostre cas, una coordinació amb el Departament de Medi Ambient de la Generalitat que sembla que aquí no s'ha produït, o no s'ha produït amb la contundència esperable per part del ciutadà (associacions de veïns incloses) d'una administració madura com la municipal i l'autonòmica que, si més no, ha fallat en els canals d'informació i publicitat esperables de qui tutela els drets fonamentals del ciutada com el de la salut.

Les substàncies causants de les males olors són diferents, diverses i heterogènies. No n'hi ha prou amb un únic sistema d'intervenció ni de definir qui té o no competències en determinats episodis. Cal ser flexible en la forma però contundent en el fons i, si l'Ajuntament es veu impotent a l'hora de fer determinats procediments, ha de coordinar amb la Generalitat totes les seves actuacions. Cal escometre conjuntament una regulació d'activitats i pràctiques que generen olors i, evidentment, també que generin contaminació.

Generalitat i Ajuntament han de ser capaços de complir i, en el cas pertinent, desplegar i regular (perquè hi estan obligats des de la seva recepció en el nostre Ordenament Jurídic) i de fer complir la Directiva Comunitària 2008/50 del Parlament Europeu i del Consell de 21 de març de 2008 relativa a la qualitat de l'aire ambient i una atmosfera més neta a Europa.

CONCLUSIÓ:

Per les quals coses i per tal de preservar el bon nivell de salut pública i benestar social dels nostres ciutadans, més enllà de la necessitat d'una actitud preventiva en les males olors o directament en episodis de contaminació, i per a preservar les dues situacions no desitjables ara esmentades, el Consell Plenari de l'Excel·lentíssim Ajuntament d'aquesta Capital de Província

ACORDA:

  1. Encarregar, per tal d'actuar amb criteris de previsió, conjuntament amb el Govern de Catalunya, a Institucions i Agències especialitzades deguda la seva complexitat científico-tècnica, un Pla de Qualitat de l'Aire d'acord amb allò que estipula l'article 23 del Capítol IV de la Directiva 2008/50 i, en general tot el conjunt d'articulat desplegat per la mateixa, que preveia que es desplegués el dia 1 de gener de 2009. Aquest pla podrà ser Local o, si s'escau, Regional en funció dels criteris administratius que l'Administració de la Generalitat decideixi tenint en conte que el polígon petroleoquímic abasta diversos municipis de la Província de Tarragona. A títol informatiu es reprodueix el seu contingut:

    "1. Cuando, en determinadas zonas o aglomeraciones, los nivelesde contaminantes en el aire ambiente superen cualquier valorlímite o valor objetivo, así como el margen de tolerancia correspondiente a cada caso, los Estados miembros se asegurarán de quese elaboran planes de calidad del aire para esas zonas y aglomeracionescon el fin de conseguir respetar el valor límite o el valorobjetivo correspondiente especificado en los anexos XI y XIV.En caso de superarse los valores límite para los que ya ha vencidoel plazo de cumplimiento, los planes de calidad del aire estableceránmedidas adecuadas, de modo que el período de superaciónsea lo más breve posible. Los planes de calidad del aire podránincluir además medidas específicas destinadas a proteger a los sectoresvulnerables de la población, incluidos los niños.Esos planes de calidad del aire contendrán al menos la informaciónindicada en la sección A del anexo XV y podrán incluir medidasadoptadas de conformidad con el artículo 24. Esos planesserán transmitidos a la Comisión sin demora y, en cualquier caso,antes de que transcurran dos años desde el final del año en que seobservó la primera superación.Cuando deban elaborarse o ejecutarse planes de calidad del airerespecto de diversos contaminantes, los Estados miembros elaborarány ejecutarán, cuando así proceda, planes integrados queabarquen todos los contaminantes en cuestión.2. En la medida de lo posible, los Estados miembros aseguraránla coherencia con los demás planes exigidos por la Directiva2001/80/CE, la Directiva 2001/81/CE o la Directiva 2002/49/CEpara alcanzar los objetivos medioambientales correspondientes."

  1. Adquirir el compromís d'informar de manera eficaç, eficient i efectiva el conjunt de la ciutadania i, molt especialment els sectors més vulnerables com els sanitaris i les associacions de veïns, ecologistes...d'acord amb allò que preveu l'article 26 de l'adés citada Directiva 2008/50.

Ponent: Raül FONTQUER PLANA

Grup Municipal CiU

Tarragona, 15 de febrer de 2008