divendres, 26 de febrer del 2010
dijous, 25 de febrer del 2010
FORMACIÓ PROFESSIONAL D’ORTODÒNCIA CAP A REUS?
El Grup Municipal de CiU ha tingut coneixement que el Departament d’Educació de la Generalitat preveu el trasllat dels estudis del mòdul de Formació Professional d’ortodòncia que s’imparteixen a l’IES Cal·lípolis de la Universitat Laboral.
Aquests estudis s’imparteixen en un centre de la branca sanitària i generen evidents sinèrgies amb els d’Auxiliar de Farmàcia, Infermeria, etc. on poden compartir professorat, laboratoris i optimitzar recursos.
Sembla que, un cop més, es pretenen traslladar a Reus.
Davant d’aquesta preocupant notícia, el Grup de CiU demanarà a l’alcalde Ballesteros que actui per a evitar el greu perjudici que això suposa per la Capital.
Raül Font i Plana
dimecres, 24 de febrer del 2010
dimarts, 23 de febrer del 2010
A TARRAGONA COMENÇAR IL·LUSIONA!
Benvolguts,
El proper dissabte 27 et convidem a que vinguis a il.lusionar-te amb CiU, a que vinguis a coneixer el nostre projecte, a que t'il.lusionis amb el que estem començant.
I a Tarragona ho volem fer escoltant el que tu hi tens a dir: què proposes?què vols canviar? què cal millorar?
Es per aixó que dissabte 27, d'onze a dues del mati hem habilitat un lloc on trobar-nos a l'últim tram de la Rambla Nova, espero poder gaudir de la teva visita i que intercanviem idees pel canvi.
Al llarg del matí comptarem amb la presència d'en Josep Poblet, cap de llista per Tarragona a les properes autonòmiques.
Em plaurà veure't i poder-te saludar personalment.
Salutacions,
Joan Aregio
Cap Agrupació Local CiU Tarragona
Clicka aqui per anar a l'esdeveniment a Facebook
EL GOVERN BALLESTEROS DESESTIMA REBUTJAR L’ACTUAL TEXT DE LA LLEI VEGUERIES
La moció presentada pel Grup Municipal CiU per tal de refusar el text actual del projecte de Llei de Vegueries, buscant que ara sigui el moment de postures inequivoques i defensant la literalitat del manifest en defensa per Tarragona signat per tots els grups polítics ha estat rebutjada.
El govern s’equivoca conscientment, perqué badar davant de la via parlamentària i perdre l’actitud demostrada per l’alcalde a les escales del Pla de la Seu a les primeres de canvi demostren que al tripartit s’han intercanviat les vegueries per l’Area Metropolitana i que l’alcalde ara serveix només als interessos del seu partit, deixant de banda les legitimes reivindicacions de Tarragona.
Aquesta postura ens alenteix a continuar seguint en la linia que portem en les ultimes setmanes, donat entenem que estar d’acord en l’esperit del redactat actual no respon als objectius del manifest: Vegueria de Tarragona i capital Tarragona.
Raül Font: “La senyora Crespo segueix confonent contaminació amb males olors. Em segueix sorprenent la manera de respondre en quant aquest temes són tractats, tot tirant de política de retrovisor i explicant-nos que s’ha fet des de la seva conselleria, quan el que volem és solucionar el problema de les males olors, que afecta a la qualitat de vida dels ciutadans”
Davant de la petició del Grup Municipal CiU per demanar a la Generalitat l’elaboració d’un pla de qualitat de l’aire, ens torna a sorprendre la resposta de la Sra.Crespo, que segueix pensant que tot el que volem fer és atacar la seva gestió, quan el que realment volem és que Tarragona, ja que la llei ara ho permet, es doti d’un pla de qualitat de l’aire.
Albert Vallvé: “Volem menys declaracions i més fets, l’any 2007 la Consellera Tura va dir que la Ciutat Judicial estaria acabada al 2009 i al 2010 encara no tenim res”
Les gestions pertinents ja es van fer a la legislatura anterior perquè el projecte es portés a terme i ara ens trobem en una situació de passivitat per part del govern Ballesteros, i des del Grup Municipal de CiU es demana simplement que el complex judicial sigui el que es reflectia en el Projecte de la Generalitat de Catalunya i que comprèn la totalitat dels òrgans de la Justícia, Col·legis Professionals d’Advocats, Procuradors i Graduats Socials i que la construcció del mateix es faci amb caràcter d’urgència.
Jordi Sendra: “Ens satisfà que tots els regidors municipals defensem que s’ha d’aturar l’ intenció de l’agencia catalana de l’aigua de realitzar abocaments d’aigües residuals a la Riera de la Mòra”
La moció presentada pel Grup Municipal CiU ha estat aprovada per unanimitat, fent que la veu del consistori sobre aquest afer d’aquí en endavant esdevingui unitària i puguem aturar el greu impacte ambiental i social que generarien aquests abocaments.
Per altre banda, també ens satisfà que s’hagi aprovat per unanimitat la moció presentada per tal de donar suport a que la Fundació Vicenç Ferrer rebi el Nobel de la Pau per la tasca realitzada per la mateixa a l’Índia.
Grup Municipal CiU Tarragona
23 de febrer de 2010
dimecres, 17 de febrer del 2010
Raül Font: “El govern Ballesteros té tota la llei a la mà per tal de poder esbrinar l’origen i ficar mesures al problema de les males olors"
Raül Font: “El govern Ballesteros té tota la llei a la mà per tal de poder esbrinar l’origen i ficar mesures al problema de les males olors. És prioritari l’elaboració d’un pla de qualitat de l’aire”
En la roda de premsa realitzada aquest matí s’ha posat de relleu tot allò que es demanarà en la moció que es presentarà el proper 23F en el plenari, per tal d’abordar els problemes de qualitat de vida dels veïns de Tarragona en quant a les males olors.
El govern Ballesteros ha de deixar la passivitat a banda i insti a la Generalitat per que elabori un pla de qualitat de l’aire.
Us en deixem a sota la moció complerta:
MOCIÓ PRESENTADA PEL GRUP MUNICIPAL DE CiU SOBRE LA PRESERVACIÓ DE LA QUALITAT DE L'AIRE AMBIENT I UNA ATMÒSFERA MÉS NETA.
ANTECEDENTS:
Hem estat assistint, al larg d’aqueixos darrers mesos, a diversos episodis relacionats amb fuites i emissions de gasos tòxics a l’atmosfera. El darrer trimestre de 2009 va ser especialment alarmant l’olor de sofre que va ser detectada per molts tarragonins en diferents indrets de la ciutat i, molt especialment, als barris de ponent. No era gens difícil, fins i tot per al neòfit, detectar allò que popularment s’anomena amb l’expressió d’olor a “ous podrits”.
Aqueixa particular i desagradable olor és produïda per l’àcid sulfhídric, més recentment anomenat sulfur d’hidrogen (H2S). D’entrada val a dir que es tracta d’un gas tòxic. Les seves fonts d’emissió són, entre d’altres, les indústries papereres, les refineries, industries de l’adobament de pells, depuradores d’aigües residuals...El problema és que aqueix gas es transforma fàcilment en diòxid de sofre, que esdevé picant i irritant i d’un alt poder corrosiu. Segons l’estat de l’atmosfera i depenent del vent que bufa, pot residir a l’atmosfera des de 12 hores a 6 dies, d’aquí passar a triòxid de sofre i, finalment, convertir-se en àcid sulfúric originant pluja àcida si és arrossegat per l’aigua de pluja (recordem que aqueix dilluns va ploure gairebé tot el dia).
Per sort, els compostos de sofre són els més fàcilment detectats per l’olfacte humà. Així l’àcid sulfhídric té un llindar de percepció dels més baixos i ja l’olorem a concentracions de 0,00047 parts per milió i a aqueixes concentracions realment baixes ja produeixen molèsties molt significatives.
Des de CiU ens fem una pregunta: Si amb el sofre, que és tan fàcilment detectable, la Generalitat i l'Ajuntament no han estat capaços de detectar la font emissora, que pot arribar a passar amb d’altres substàncies molt més tòxiques que no fan olor i mai no arribem a detectar amb el simple olfacte humà?
Són variats els efectes que es produeixen sobre la població: irritació a les vies respiratòries, asma, lesions pulmonars, irritació a mucoses, conjuntivitis, mal de cap, fatiga...que sovint no es relacionen amb aqueixes emissions descontrolades.
Darrerament es tenen més en conte els nivells d’immissió més que no pas els d’emissió, ja que es tracta de valorar les concentracions de contaminants presents en l’aire d’un determinat indret independentment de la font d’on procedeixen ja que el vent els transporta i dispersa o concentra. Doncs bé, a Tarragona el passat trimestre hi va haver un elevat augment d’ immissió de gasos de sofre a la nostra ciutat i, paradoxalment, l’administració pública responsable, el Departament de Medi Ambient de la Generalitat ni ens ho explicava ni actuava.
Eren masses els dies que, setmana darrera setmana, s'anaven repetint aqueixos alarmants i molestos episodis en que els veïns dels barris de Ponent, SPSP, Sant Salvador i Nou Eixample Nord estaven majoritàriament patint. Ja vam sol·licitar que s'actués contundentment en un plenari de finals de setembre sense que l’Equip de Govern ens hahi informat com a oposició municipal ni defensat la insostenible i freqüent situació generada. Cal recordar en aquest sentit, que si la Directiva Comunitària 2008/50, en el seu annex XVI, numeral 1, exigeix una correcta informació al públic, amb més motiu s'hauria d'informar els partits polítics representants de la sobirania popular.
El passat dia 23 de desembre també vam denunciar la situació davant dels mitjans de comunicació i, val a dir que la situació, tant pel que fa als aspectes quantitatius com qualitatius, ha millorat sensiblement des d'aquell moment, encara no ha estat totalment resolta.
EXPOSICIÓ DE MOTIUS:
Estem front un tema que suscita una gran demanda i preocupació social. La pròpia Sindicatura de Greuges de Catalunya ha formulat diverses peticions al respecte en la línia de legislar en la matèria. De fet existeix un avantprojecte de llei de 2005 que ha estat recentment superat peruna Directiva comunitària de 2008.
Reconeixem que ens trobem front un tema en el qual hi ha una certa inseguretat jurídica ja que ens trobem front la dificultat d'emprar paràmetres objectius per a poder-ho regular. Sovint amb disparitat de criteris científics. En aquests cassos ha de primar el principi de previsió/PRECAUCIÓ, ja que si bé és cert que no s'han pogut identificar relacions de causalitat entre emissions i problemes de salut, tampoc no s'ha pogut provar que aqueixes no puguin ser fonts de problemes sanitaris en el futur.
EL PRINCIPI DE PRECAUCIÓ
Davant la incertesa científica front a problemes de certa complexitat tècnica, el Dret i les Administracions públiques ho tenen difícil per a poder compatibilitzar el desenvolupament econòmic i industrial sostenible amb la preservació mediambiental. En aquesta situació, el Dret esdevé insegur i complica les relacions econòmiques i comercials, especialment entre els particulars i les administracions públiques. En definitiva, els diferents operadors es mouen en terrenys insegurs, canviants, inconstants, incerts...
Aquí, les tesis científiques no són pacífiques. D’un costat, molts dels possibles efectes perniciosos en el terreny de la contaminació per olors només podran ser quantificats a llarg termini. Això es complica si tenim en conte que els efectes contaminants produïts antropològicament es potencien i s’alteren interactuant amb factors naturals i atmosfèrics diversos com la incidència, potència i velocitat dels vents, per exemple. Per tant, es fa difícil, en primer lloc, la valoració dels fets i la seva relació científica causa – efecte, en segon lloc, la determinació de responsabilitats civils i penals, en tercer lloc, la implementació de mesures preventives en un món amb una tecnologia canviant a una velocitat de vertigen. La controvèrsia entre els científics és palmària i només podem avançar, en molts cassos, amb l’empirisme, que requereix el pas del temps com a principat aliat.
El Dret, com a eina per a resoldre conflictes, ha de prendre, inexcusablement, decisions jurídiques front les reclamacions socials en les controvèrsies abundants que afecten aquest nou entorn de la civilització humana. Com fer-ho en un ambient extremadament incert des del punt de vista de l’evidència científica i tècnica i de l’ impacte en la salut humana?
El problema és doncs triple i afecta en primer lloc el món de la Ciència física aplicada i la sanitat, en segon lloc al legislador en el qual bloc incloem l'Ajuntament i, finalment, als Tribunals de justícia especialment a l’hora de poder valorar la prova, quan sovint ni tan sols existeixen lleis penals en blanc.
En molts d’aquets cassos el Dret es veu obligat a establir el recurs de la presumpció que no pretén basar-se en una realitat objectiva sinó que tracta de donar una solució o sortida convencional. Aqueixa és la principal tècnica que usa el Dret en matèria de medi ambient per a resoldre les polièdriques qüestions que se li plantegen. Bàsicament es reforça la posició de la víctima en presumir que l ’impacte ambiental és el causant del dany que se li ha produït. Alhora, el titular de la instal·lació, en aqueix cas radioelèctrica, és qui ha de destruir la prova del principi de la causalitat del dany ja que la víctima no pot conèixer la tècnica del giny en qüestió donada la seva insuficient formació i coneixements científics profans. Ha de ser la instal·lació presumiblement causant la que té la càrrega de la prova per a lliurar-se de la responsabilitat. La situació de superioritat del titular de l’agent causant és, generalment, enorme. Es tracta, habitualment de causants que son grans multinacionals del sector de la indústria de química. Aquest criteri de destrucció de la càrrega de la prova va ser emprat, en aqueix context, a Alemanya i ha anat esquitxant-se en una gran part dels ordenaments de dret romà europeus. En la moderna normativa del Dret ambiental es potencien aqueixes presumpcions negatives. Sovint s’articulen a l’entorn de determinades institucions o agències creades “ad hoc”: agències creades per la pròpia norma que assessoren tècnicament les diferents administracions amb competències sobre la matèria i estableixen criteris i llindars de decisió. D’ aquesta manera, se supera la controvèrsia que, sovint, es produeix en base a diferents i contraposades opinions d’experts. Així, se li atribueix a l’ agència un rol de superioritat que emet dictàmens i marca criteris que van introduint una certa seguretat jurídica. En son exemples les agències europees del medi ambient, del consum, del medicament...
Les Lleis i les actuacions han de ser, doncs, preventives i cal que l'Administració municipal vigili les noves activitats i, per a les existents, anar assolint els límits d'emissió gradualment.
Actualment ja hi ha lleis que estableixen procediments administratius d'intervenció com la llei 3/98. Cal però, en el nostre cas, una coordinació amb el Departament de Medi Ambient de la Generalitat que sembla que aquí no s'ha produït, o no s'ha produït amb la contundència esperable per part del ciutadà (associacions de veïns incloses) d'una administració madura com la municipal i l'autonòmica que, si més no, ha fallat en els canals d'informació i publicitat esperables de qui tutela els drets fonamentals del ciutada com el de la salut.
Les substàncies causants de les males olors són diferents, diverses i heterogènies. No n'hi ha prou amb un únic sistema d'intervenció ni de definir qui té o no competències en determinats episodis. Cal ser flexible en la forma però contundent en el fons i, si l'Ajuntament es veu impotent a l'hora de fer determinats procediments, ha de coordinar amb la Generalitat totes les seves actuacions. Cal escometre conjuntament una regulació d'activitats i pràctiques que generen olors i, evidentment, també que generin contaminació.
Generalitat i Ajuntament han de ser capaços de complir i, en el cas pertinent, desplegar i regular (perquè hi estan obligats des de la seva recepció en el nostre Ordenament Jurídic) i de fer complir la Directiva Comunitària 2008/50 del Parlament Europeu i del Consell de 21 de març de 2008 relativa a la qualitat de l'aire ambient i una atmosfera més neta a Europa.
CONCLUSIÓ:
Per les quals coses i per tal de preservar el bon nivell de salut pública i benestar social dels nostres ciutadans, més enllà de la necessitat d'una actitud preventiva en les males olors o directament en episodis de contaminació, i per a preservar les dues situacions no desitjables ara esmentades, el Consell Plenari de l'Excel·lentíssim Ajuntament d'aquesta Capital de Província
ACORDA:
- Encarregar, per tal d'actuar amb criteris de previsió, conjuntament amb el Govern de Catalunya, a Institucions i Agències especialitzades deguda la seva complexitat científico-tècnica, un Pla de Qualitat de l'Aire d'acord amb allò que estipula l'article 23 del Capítol IV de la Directiva 2008/50 i, en general tot el conjunt d'articulat desplegat per la mateixa, que preveia que es desplegués el dia 1 de gener de 2009. Aquest pla podrà ser Local o, si s'escau, Regional en funció dels criteris administratius que l'Administració de la Generalitat decideixi tenint en conte que el polígon petroleoquímic abasta diversos municipis de la Província de Tarragona. A títol informatiu es reprodueix el seu contingut:
"1. Cuando, en determinadas zonas o aglomeraciones, los nivelesde contaminantes en el aire ambiente superen cualquier valorlímite o valor objetivo, así como el margen de tolerancia correspondiente a cada caso, los Estados miembros se asegurarán de quese elaboran planes de calidad del aire para esas zonas y aglomeracionescon el fin de conseguir respetar el valor límite o el valorobjetivo correspondiente especificado en los anexos XI y XIV.En caso de superarse los valores límite para los que ya ha vencidoel plazo de cumplimiento, los planes de calidad del aire estableceránmedidas adecuadas, de modo que el período de superaciónsea lo más breve posible. Los planes de calidad del aire podránincluir además medidas específicas destinadas a proteger a los sectoresvulnerables de la población, incluidos los niños.Esos planes de calidad del aire contendrán al menos la informaciónindicada en la sección A del anexo XV y podrán incluir medidasadoptadas de conformidad con el artículo 24. Esos planesserán transmitidos a la Comisión sin demora y, en cualquier caso,antes de que transcurran dos años desde el final del año en que seobservó la primera superación.Cuando deban elaborarse o ejecutarse planes de calidad del airerespecto de diversos contaminantes, los Estados miembros elaborarány ejecutarán, cuando así proceda, planes integrados queabarquen todos los contaminantes en cuestión.2. En la medida de lo posible, los Estados miembros aseguraránla coherencia con los demás planes exigidos por la Directiva2001/80/CE, la Directiva 2001/81/CE o la Directiva 2002/49/CEpara alcanzar los objetivos medioambientales correspondientes."
- Adquirir el compromís d'informar de manera eficaç, eficient i efectiva el conjunt de la ciutadania i, molt especialment els sectors més vulnerables com els sanitaris i les associacions de veïns, ecologistes...d'acord amb allò que preveu l'article 26 de l'adés citada Directiva 2008/50.
Ponent: Raül FONTQUER PLANA
Grup Municipal CiU
Tarragona, 15 de febrer de 2008CIU PREGUNTA PELS PROBLEMES DE TARRAGONA
Aquest matí, en la Comissió informativa de territori de l’Ajuntament de Tarragona, els representants de CiU Jordi Sendra i Fede Adan han formulat diverses preguntes al President de la Comissió en relació a :
- El POUM i el seu estat de tramitació demanant nova reunió per que se’ns informi de les darreres novetats.
- L’estat del trasllat del Convent de les Dominiques a la Vall de l’Arrabassada i l’obtenció de l’espai per la ciutat.
- L’estat del desmantellament de la variant de la 340 a l’alçada de la Vall de l’Arrabassada.
- L’acompliment de la moció aprovada pel plenari per obrir el carrer Eivissa fins a Vidal i Barraquer.
- El resultat del Pla o estudi sobre antenes de telefonia mòbil i l’afectació i cobertura de les mateixes a la ciutat.
- L’estat dels treballs de l’empresa holandesa que ha de determinar l’origen de les pudors a la ciutat.
- L’estat lamentable de la rotonda superior d’accés a la variant de la N340 pel Nàstic on conflueixen la sortida de camions de la pedrera i l’entrada a la variant de tots els vehicles. La pols i les restes produïdes pels camions provoquen quan plou una situació molt perillosa pels vehicles que circulen per aquesta rotonda.
Per altre banda, CiU ha manifestat, en el seu d’aquesta comissió, el seu desacord amb el conveni signat amb el Ministeri de Presidència segons el qual la Ciutat de Tarragona obtindrà el Banc d’Espanya a canvi de la cessió d’un solar al PP2 i de l’habilitació d’un espai per oficines d’immigració a l’antiga facultat de lletres de la Pl. Imperial Tàrraco, quan en altres ciutats com Reus, no sols es va obtenir gratuïtament sinó que l’Estat va pagar 72.000 euros a l’Ajuntament de la ciutat veïna. Tarragona ha estat generosa amb les altres administracions a l’hora de cedir solars per fer-hi escoles, instituts, casernes dels mossos, de la guàrdia civil, centres sanitaris, etc. i mereix que ara l’edifici del Banc d’Espanya passi a ser propietat de la ciutat sense cost per als tarragonins i tarragonines.
També hem demanat, ara que l’Ajuntament ja ha acceptat el preu just del Jurat d’Expropiació, la màxima agilitat i rapidesa possible en la finalització de l’expropiació i l’actuació definitiva en el tram de la Via Augusta que encara està pendent d’executar i que suposa de fa anys un greu perill per la seguretat de vianants i vehicles.
Grup Municipal de CiU
Tarragona 17 de febrer de 2010
dilluns, 15 de febrer del 2010
Raül Font: “El govern Ballesteros té tota la llei a la mà per tal de poder esbrinar l’origen i ficar mesures al problema de les males olors"
Raül Font: “El govern Ballesteros té tota la llei a la mà per tal de poder esbrinar l’origen i ficar mesures al problema de les males olors. És prioritari l’elaboració d’un pla de qualitat de l’aire”
En la roda de premsa realitzada aquest matí s’ha posat de relleu tot allò que es demanarà en la moció que es presentarà el proper 23F en el plenari, per tal d’abordar els problemes de qualitat de vida dels veïns de Tarragona en quant a les males olors.
El govern Ballesteros ha de deixar la passivitat a banda i insti a la Generalitat per que elabori un pla de qualitat de l’aire.
Us en deixem a sota la moció complerta:
MOCIÓ PRESENTADA PEL GRUP MUNICIPAL DE CiU SOBRE LA PRESERVACIÓ DE LA QUALITAT DE L'AIRE AMBIENT I UNA ATMÒSFERA MÉS NETA.
ANTECEDENTS:
Hem estat assistint, al larg d’aqueixos darrers mesos, a diversos episodis relacionats amb fuites i emissions de gasos tòxics a l’atmosfera. El darrer trimestre de 2009 va ser especialment alarmant l’olor de sofre que va ser detectada per molts tarragonins en diferents indrets de la ciutat i, molt especialment, als barris de ponent. No era gens difícil, fins i tot per al neòfit, detectar allò que popularment s’anomena amb l’expressió d’olor a “ous podrits”.
Aqueixa particular i desagradable olor és produïda per l’àcid sulfhídric, més recentment anomenat sulfur d’hidrogen (H2S). D’entrada val a dir que es tracta d’un gas tòxic. Les seves fonts d’emissió són, entre d’altres, les indústries papereres, les refineries, industries de l’adobament de pells, depuradores d’aigües residuals...El problema és que aqueix gas es transforma fàcilment en diòxid de sofre, que esdevé picant i irritant i d’un alt poder corrosiu. Segons l’estat de l’atmosfera i depenent del vent que bufa, pot residir a l’atmosfera des de 12 hores a 6 dies, d’aquí passar a triòxid de sofre i, finalment, convertir-se en àcid sulfúric originant pluja àcida si és arrossegat per l’aigua de pluja (recordem que aqueix dilluns va ploure gairebé tot el dia).
Per sort, els compostos de sofre són els més fàcilment detectats per l’olfacte humà. Així l’àcid sulfhídric té un llindar de percepció dels més baixos i ja l’olorem a concentracions de 0,00047 parts per milió i a aqueixes concentracions realment baixes ja produeixen molèsties molt significatives.
Des de CiU ens fem una pregunta: Si amb el sofre, que és tan fàcilment detectable, la Generalitat i l'Ajuntament no han estat capaços de detectar la font emissora, que pot arribar a passar amb d’altres substàncies molt més tòxiques que no fan olor i mai no arribem a detectar amb el simple olfacte humà?
Són variats els efectes que es produeixen sobre la població: irritació a les vies respiratòries, asma, lesions pulmonars, irritació a mucoses, conjuntivitis, mal de cap, fatiga...que sovint no es relacionen amb aqueixes emissions descontrolades.
Darrerament es tenen més en conte els nivells d’immissió més que no pas els d’emissió, ja que es tracta de valorar les concentracions de contaminants presents en l’aire d’un determinat indret independentment de la font d’on procedeixen ja que el vent els transporta i dispersa o concentra. Doncs bé, a Tarragona el passat trimestre hi va haver un elevat augment d’ immissió de gasos de sofre a la nostra ciutat i, paradoxalment, l’administració pública responsable, el Departament de Medi Ambient de la Generalitat ni ens ho explicava ni actuava.
Eren masses els dies que, setmana darrera setmana, s'anaven repetint aqueixos alarmants i molestos episodis en que els veïns dels barris de Ponent, SPSP, Sant Salvador i Nou Eixample Nord estaven majoritàriament patint. Ja vam sol·licitar que s'actués contundentment en un plenari de finals de setembre sense que l’Equip de Govern ens hahi informat com a oposició municipal ni defensat la insostenible i freqüent situació generada. Cal recordar en aquest sentit, que si la Directiva Comunitària 2008/50, en el seu annex XVI, numeral 1, exigeix una correcta informació al públic, amb més motiu s'hauria d'informar els partits polítics representants de la sobirania popular.
El passat dia 23 de desembre també vam denunciar la situació davant dels mitjans de comunicació i, val a dir que la situació, tant pel que fa als aspectes quantitatius com qualitatius, ha millorat sensiblement des d'aquell moment, encara no ha estat totalment resolta.
EXPOSICIÓ DE MOTIUS:
Estem front un tema que suscita una gran demanda i preocupació social. La pròpia Sindicatura de Greuges de Catalunya ha formulat diverses peticions al respecte en la línia de legislar en la matèria. De fet existeix un avantprojecte de llei de 2005 que ha estat recentment superat peruna Directiva comunitària de 2008.
Reconeixem que ens trobem front un tema en el qual hi ha una certa inseguretat jurídica ja que ens trobem front la dificultat d'emprar paràmetres objectius per a poder-ho regular. Sovint amb disparitat de criteris científics. En aquests cassos ha de primar el principi de previsió/PRECAUCIÓ, ja que si bé és cert que no s'han pogut identificar relacions de causalitat entre emissions i problemes de salut, tampoc no s'ha pogut provar que aqueixes no puguin ser fonts de problemes sanitaris en el futur.
EL PRINCIPI DE PRECAUCIÓ
Davant la incertesa científica front a problemes de certa complexitat tècnica, el Dret i les Administracions públiques ho tenen difícil per a poder compatibilitzar el desenvolupament econòmic i industrial sostenible amb la preservació mediambiental. En aquesta situació, el Dret esdevé insegur i complica les relacions econòmiques i comercials, especialment entre els particulars i les administracions públiques. En definitiva, els diferents operadors es mouen en terrenys insegurs, canviants, inconstants, incerts...
Aquí, les tesis científiques no són pacífiques. D’un costat, molts dels possibles efectes perniciosos en el terreny de la contaminació per olors només podran ser quantificats a llarg termini. Això es complica si tenim en conte que els efectes contaminants produïts antropològicament es potencien i s’alteren interactuant amb factors naturals i atmosfèrics diversos com la incidència, potència i velocitat dels vents, per exemple. Per tant, es fa difícil, en primer lloc, la valoració dels fets i la seva relació científica causa – efecte, en segon lloc, la determinació de responsabilitats civils i penals, en tercer lloc, la implementació de mesures preventives en un món amb una tecnologia canviant a una velocitat de vertigen. La controvèrsia entre els científics és palmària i només podem avançar, en molts cassos, amb l’empirisme, que requereix el pas del temps com a principat aliat.
El Dret, com a eina per a resoldre conflictes, ha de prendre, inexcusablement, decisions jurídiques front les reclamacions socials en les controvèrsies abundants que afecten aquest nou entorn de la civilització humana. Com fer-ho en un ambient extremadament incert des del punt de vista de l’evidència científica i tècnica i de l’ impacte en la salut humana?
El problema és doncs triple i afecta en primer lloc el món de la Ciència física aplicada i la sanitat, en segon lloc al legislador en el qual bloc incloem l'Ajuntament i, finalment, als Tribunals de justícia especialment a l’hora de poder valorar la prova, quan sovint ni tan sols existeixen lleis penals en blanc.
En molts d’aquets cassos el Dret es veu obligat a establir el recurs de la presumpció que no pretén basar-se en una realitat objectiva sinó que tracta de donar una solució o sortida convencional. Aqueixa és la principal tècnica que usa el Dret en matèria de medi ambient per a resoldre les polièdriques qüestions que se li plantegen. Bàsicament es reforça la posició de la víctima en presumir que l ’impacte ambiental és el causant del dany que se li ha produït. Alhora, el titular de la instal·lació, en aqueix cas radioelèctrica, és qui ha de destruir la prova del principi de la causalitat del dany ja que la víctima no pot conèixer la tècnica del giny en qüestió donada la seva insuficient formació i coneixements científics profans. Ha de ser la instal·lació presumiblement causant la que té la càrrega de la prova per a lliurar-se de la responsabilitat. La situació de superioritat del titular de l’agent causant és, generalment, enorme. Es tracta, habitualment de causants que son grans multinacionals del sector de la indústria de química. Aquest criteri de destrucció de la càrrega de la prova va ser emprat, en aqueix context, a Alemanya i ha anat esquitxant-se en una gran part dels ordenaments de dret romà europeus. En la moderna normativa del Dret ambiental es potencien aqueixes presumpcions negatives. Sovint s’articulen a l’entorn de determinades institucions o agències creades “ad hoc”: agències creades per la pròpia norma que assessoren tècnicament les diferents administracions amb competències sobre la matèria i estableixen criteris i llindars de decisió. D’ aquesta manera, se supera la controvèrsia que, sovint, es produeix en base a diferents i contraposades opinions d’experts. Així, se li atribueix a l’ agència un rol de superioritat que emet dictàmens i marca criteris que van introduint una certa seguretat jurídica. En son exemples les agències europees del medi ambient, del consum, del medicament...
Les Lleis i les actuacions han de ser, doncs, preventives i cal que l'Administració municipal vigili les noves activitats i, per a les existents, anar assolint els límits d'emissió gradualment.
Actualment ja hi ha lleis que estableixen procediments administratius d'intervenció com la llei 3/98. Cal però, en el nostre cas, una coordinació amb el Departament de Medi Ambient de la Generalitat que sembla que aquí no s'ha produït, o no s'ha produït amb la contundència esperable per part del ciutadà (associacions de veïns incloses) d'una administració madura com la municipal i l'autonòmica que, si més no, ha fallat en els canals d'informació i publicitat esperables de qui tutela els drets fonamentals del ciutada com el de la salut.
Les substàncies causants de les males olors són diferents, diverses i heterogènies. No n'hi ha prou amb un únic sistema d'intervenció ni de definir qui té o no competències en determinats episodis. Cal ser flexible en la forma però contundent en el fons i, si l'Ajuntament es veu impotent a l'hora de fer determinats procediments, ha de coordinar amb la Generalitat totes les seves actuacions. Cal escometre conjuntament una regulació d'activitats i pràctiques que generen olors i, evidentment, també que generin contaminació.
Generalitat i Ajuntament han de ser capaços de complir i, en el cas pertinent, desplegar i regular (perquè hi estan obligats des de la seva recepció en el nostre Ordenament Jurídic) i de fer complir la Directiva Comunitària 2008/50 del Parlament Europeu i del Consell de 21 de març de 2008 relativa a la qualitat de l'aire ambient i una atmosfera més neta a Europa.
CONCLUSIÓ:
Per les quals coses i per tal de preservar el bon nivell de salut pública i benestar social dels nostres ciutadans, més enllà de la necessitat d'una actitud preventiva en les males olors o directament en episodis de contaminació, i per a preservar les dues situacions no desitjables ara esmentades, el Consell Plenari de l'Excel·lentíssim Ajuntament d'aquesta Capital de Província
ACORDA:
- Encarregar, per tal d'actuar amb criteris de previsió, conjuntament amb el Govern de Catalunya, a Institucions i Agències especialitzades deguda la seva complexitat científico-tècnica, un Pla de Qualitat de l'Aire d'acord amb allò que estipula l'article 23 del Capítol IV de la Directiva 2008/50 i, en general tot el conjunt d'articulat desplegat per la mateixa, que preveia que es desplegués el dia 1 de gener de 2009. Aquest pla podrà ser Local o, si s'escau, Regional en funció dels criteris administratius que l'Administració de la Generalitat decideixi tenint en conte que el polígon petroleoquímic abasta diversos municipis de la Província de Tarragona. A títol informatiu es reprodueix el seu contingut:
"1. Cuando, en determinadas zonas o aglomeraciones, los nivelesde contaminantes en el aire ambiente superen cualquier valorlímite o valor objetivo, así como el margen de tolerancia correspondiente a cada caso, los Estados miembros se asegurarán de quese elaboran planes de calidad del aire para esas zonas y aglomeracionescon el fin de conseguir respetar el valor límite o el valorobjetivo correspondiente especificado en los anexos XI y XIV.En caso de superarse los valores límite para los que ya ha vencidoel plazo de cumplimiento, los planes de calidad del aire estableceránmedidas adecuadas, de modo que el período de superaciónsea lo más breve posible. Los planes de calidad del aire podránincluir además medidas específicas destinadas a proteger a los sectoresvulnerables de la población, incluidos los niños.Esos planes de calidad del aire contendrán al menos la informaciónindicada en la sección A del anexo XV y podrán incluir medidasadoptadas de conformidad con el artículo 24. Esos planesserán transmitidos a la Comisión sin demora y, en cualquier caso,antes de que transcurran dos años desde el final del año en que seobservó la primera superación.Cuando deban elaborarse o ejecutarse planes de calidad del airerespecto de diversos contaminantes, los Estados miembros elaborarány ejecutarán, cuando así proceda, planes integrados queabarquen todos los contaminantes en cuestión.2. En la medida de lo posible, los Estados miembros aseguraránla coherencia con los demás planes exigidos por la Directiva2001/80/CE, la Directiva 2001/81/CE o la Directiva 2002/49/CEpara alcanzar los objetivos medioambientales correspondientes."
- Adquirir el compromís d'informar de manera eficaç, eficient i efectiva el conjunt de la ciutadania i, molt especialment els sectors més vulnerables com els sanitaris i les associacions de veïns, ecologistes...d'acord amb allò que preveu l'article 26 de l'adés citada Directiva 2008/50.
Ponent: Raül FONTQUER PLANA
Grup Municipal CiU
Tarragona, 15 de febrer de 2008divendres, 12 de febrer del 2010
L’AVANTPROJECTE DE “VAGUERIAS” - Article Setmanari "La Ciutat"
Al govern triparti li ha interessat desde el principi utilizar llenguatge ambigu per tal de tirar endavant un projecte al que han jugat amb les cartes marcades i arriscant amb una aposta massa gran: el consens del territori, però vet aquí, i com a bons professionals del póquer, s’han marcat el més grans dels “farols”, fer-nos creure que aquesta divisió territorial es fa per adeqüar a la realitat la divisió territorial catalana, però la veritat és que respon a interessos que no tenen a veure amb aixó, sinó que persegueixen, i així s’ha demostrat, crear un contrapoder a la Generalitat de Catalunya, la corporació Metropolitana de Barcelona.
A Catalunya l’única realitat que calia regular administrativament i amb tots els ets i uts era la popularment coneguda com la “quinta provincia”, a les Terres de l’Ebre si que els feia falta dotar-se d’administracions pròpies.
Però de la resta el que cal dir que realment el Tripartit ens ha fet caure en un parany, venent-nos que les Vegueries aproparien més que mai l’administració al ciutadà, potser l’esperit era vàlid, però pel moment el que està creant és conflicte, confrontació, i desafecte cap als polítics, ja que les lleis han de clarificar i fer eficients les administracions, no desdibuixar-les i deixar-les buides de contingut, a més que els ciutadans no entenem perque en el moment de terrible crisi econòmica que estem sofrint tota la prioritat sigui l’organització territorial.
Si vostés agafen aquest avantprojecte el que veuràn és que s’ha fet cuita-corrent, sense consens territorial, i sobretot, per sotamà i negociant-la uns pocs. A Tarragona només sabem que la Vegueria s’anomenarà “Camp de Tarragona” i que la capitalitat no està fixada.
I interessadament s’ha aconseguit el resultat esperat, un escenari de confrontació i picabarralles arreu del país, en una guerra civil política entre veïns,mentre el tripartit, i especialment el PSC, aconsegueixen alló buscat, la Corporació Metropolitana de Barcelona, és a dir, assegurar-se cadires i llocs a repartir després de les properes eleccions.
A Tarragona ara més que mai hem d’estar alerta i seguir fil per randa els que ens vam comprometre tots els grups polítics, amb clar suport de la població, en la signatura del Manifest per la defensa de Tarragona, és a dir Vegueria de Tarragona amb capital Tarragona, no donarem un pas enrera, i desde CiU exigirem responsabilitats a tos els que vulguin que la nostra realitat històrica sigui trepitjada.
Joan Aregio Navarro
Portaveu Grup Municipal CiU Tarragona
dijous, 11 de febrer del 2010
EL PREOCUPANT DEUTE DEL NÀSTIC
Raül Font: “Mai hem defensat que l’Ajuntament hagi de prendre cap tipus de decisió esportiva o de gestió dins el club, ara bé, els diners invertits en qualsevol lloc, i més si són públics, han de ser degudament supervisats”
Des del Grup Municipal CiU a Tarragona sempre hem trobat preocupant que el Sr. Ballesteros no volgués formar part activament del Consell d’Administració del Gimnàstic, donat recordem que el consistori, per tant la ciutadania, hi tenim més d’un 30% de les accions, conformant-nos en gran accionista.
Els mitjans avui ens comuniquen que el deute del Nàstic pot ascendir als gairebé 5 milions d’euros, i davant d’aquesta situació ens veiem obligats a emplaçar a l’Alcalde Ballesteros que reaccioni i emprengui amb caràcter d’urgència les accions que consideri pertinents, donat ja tenim unes comptes prou endeutades com per haver-nos també de fer-nos càrrec de situacions alienes a la gestió municipal.
La responsabilitat i magnitud d’aquest deute s’ha d’esclarir internament, i tenim molt clar que no ens pertoca com a grup municipal de valorar la gestió de la SAD o els esdeveniments futurs a que s’hagi d’enfrontar, ja que només ens preocupen els diners invertits des de l’ajuntament de Tarragona, però el que tenim molt clar és que el govern Ballesteros ha pecat de “culpa in vigilando” per la falta de cura demostrada amb les accions de la SAD que els pertanyen, i no entenem com no s’havien demanat i revisat els comptes anuals de la SAD per part del govern municipal, potser si això s’hagués fet abans ara no hauríem de lamentar que s’estigui malbaratant el patrimoni municipal.
Un gran accionista de qualsevol entitat ja hagués emprés accions per protegir el seu patrimoni fa molt de temps, però pel que veiem, al Sr. Ballesteros o li fa por intervenir, o no contempla les mínimes regles de gestió municipal en aquest afer. Quan hom gestiona els diners dels altres com si no fossin seus solen passar aquest tipus de coses.
Grup Municipal CiU a Tarragona
dimecres, 10 de febrer del 2010
El President de l’AAVV de Torreforta ha estat perseguit fins que l’han fet dimitir.
L’AAVV de Torreforta, SÍ va justificar les subvencions, no ho va fer correctament, però SÍ les va justificar. Aquest és un matis molt important a tenir en compte, el qual omet el sr. Pasca en les seves declaracions.
L’AAVV de Torreforta va presentar diferents al·legacions en les que manifestaven la seva voluntat per resoldre el problema. Aquestes van ser desestimades per l’Ajuntament, institució que cal recordar està al servei del ciutadà i no per posar entrebancs.
També es parla en la informació publicada als mitjans, del local que ocupa l’AAVV de Torreforta, l’Ajuntament el 28 de desembre en Junta de Govern ja va decidir rescindir l’ús que l’associació venia fent del local situat al c/ Tortosa 43-45.
El sr. López Pasca, s’ha dedicat a pressionar i perseguir a aquells representants que no són de la seva corda, que no pertanyen al seu partit polític o senzillament que no estan d’acord amb algunes de les decisions que pren l’equip de govern.
Ja fa temps que el nostre grup municipal ve denunciant que s’estan efectuant aquestes persecucions polítiques i creiem que aquesta no és la millor forma d’apropar-se a la ciutadania i als representants veïnals.
Caldria doncs recordar a l’equip de govern que fa temps va desaparèixer la dictadura i quan hi ha voluntat per solventar els problemes que es puguin derivar de qualsevol gestió és pot fer si hi ha voluntat.
Maribel Rubio
Regidora del grup municipal de CIU
Ajuntament de Tarragona
UN NOU NYAP AL PORTAL DEL ROSER
Avui denunciem
El treball poc sensible, indigne i vulgar dut a terme en la regulació de l’accés a la Part Alta pel mateix Portal del Roser.
Nosaltres creiem necessària aquesta regulació però amb l’obra feta converteix el Portal del Roser, més que en l’entrada a una zona de gran valor històric i declarada patrimoni de la Humanitat, en l’entrada a Alcatraz, on només hi manquen els dos marines darrera la tanca per decidir qui entra i qui no.
La Llei de Patrimoni Cultural Català diu, en el seu article 35.f, “És prohibit de bastir instal·lacions de serveis públics o privats que n’alterin greument la contemplació”. Si en el darrer plenari el Sr. de los Rios argumentava la retirada de l’octògon d’informació turística del Portal del Roser dient que trencava la visual i la contemplació de la Muralla i el Portal, doncs amb més motiu per haver fet ara una instal·lació molt més acurada i respectuosa amb l’entorn.
Que de manera colateral resulten afectats aquells que més col·laboren en millorar la mobilitat de la ciutat, aquells que canvien el cotxe per la moto, i que han vist suprimides més d’una desena de places d’aparcament de motos per encabir-hi les pilones, estant-los, a més, prohibit l’accés pel Portal del Roser.
Que els vehicles autoritzats que vinguin de la Via de l’Imperi hauran d’anar a donar un gran tomb per poder accedir al Portal del Roser. Una vegada més descoordinació entre les àrees del govern municipal, en aquest cas Turisme, Patrimoni i Mobilitat.El poc diàleg amb els veïns. Un innecessari perllongament de les obres que han tingut tancat un dels dos únics accessos a la Part Alta.
Demanem
Al govern municipal que minimitzi l’impacte d’aquesta obra eliminant tots els elements sobrers i adaptant la resta a l’entorn patrimonial de la zona.Que es redefineixi l’accés permetent-lo als vehicles autoritzats que vinguin de la Via de l’Imperi.Una vegada enretirats els elements innecessaris (pilones), es restableixin les places d’aparcament de motos.
Tarragona 10 de febrer de 2009
Jordi-Miquel Sendra Vellvè
Conseller Municipal de CiU
Video de TAC12:
dilluns, 8 de febrer del 2010
CIU a Tarragona lidera la defensa del Manifest per Tarragona
Després de la resposta de poca claredat i llenguatge absolutament ambigu d’Alcaldia a aquest grup entorn la petició per a que s’emprenguessin amb caràcter d’urgència accions per tal de ratificar el Manifest per Tarragona signat per tots els partits de l’Ajuntament a Tarragona, i donat la poca esperança i forta inquietud que ens han transmès les declaracions de l’Alcalde sobre el tema, el Grup Municipal de CiU anuncia que a hores d’ara, i seguint la línia de tot allò exposat a la correspondència amb el Sr. Ballesteros, hem portat a terme amb l’absoluta celeritat que mereix aquest afer:
- Petició de reunió amb representants del MOU-TE PER TARRAGONA.
- Petició de trobada amb els actors implicats en la posada en marxa de l’avantprojecte de llei:
- Delegat del Govern de Tarragona Sr. Sabaté.
- Conseller de la Generalitat, Sr.Ausàs .
- President del Govern de la Generalitat, Sr.Montilla.
- Enviament del Manifest en Defensa de Tarragona a tots els grups polítics de parlament, amb petició expressa d’adhesió al mateix. Petició de reunió amb els portaveus de cadascú d’aquests grups polítics per expressar les reivindicacions compreses al manifest.
- Encàrrec d’informe jurídic a un Administrativista tarragoní per tal de esclarir la consistència legal de tractar gairebé 5000 al·legacions com una de sola i donar un resposta unitària a les mateixes, donat entenem les al·legacions caldria respondre-les individualitzadament
Per tant, passem a liderar activament la defensa del manifest de Tarragona i convidem a tots els estaments tarragonins a que ens acompanyin.
Joan Aregio Navarro
Portaveu Grup Municipal CiU
dissabte, 6 de febrer del 2010
BALLESTEROS RENUNCIA A LIDERAR LA DEFENSA DE TARRAGONA
CiU lamenta la resposta negativa que l’Alcalde Ballesteros ha donat a les nostres propostes per defensar Tarragona.
És inadmissible la manca de compromís i de valentia que demostra el nostre Alcalde en la defensa de la Vegueria de Tarragona i la seva capitalitat. Més quan des de CiU se li estén la mà amb una bateria de d’accions que visualitzarien el nostre posicionament i exercirien la pressió necessària al govern de la Generalitat.
Creiem que l’excessiva prudència que mostra l’Alcalde davant els moviments del Govern de la Generalitat els darrers dies resulta, com a poc, sospitosa.
Ballesteros no pot fer un discurs davant el clamor popular dels Tarragonins i les Tarragonines i quan arriba el moment de la veritat, amagar-se darrera enganys i paraules buides de contingut.
Un alcalde ha de tenir molt clar que no pot servir a dos amos, per tant, el Sr. Ballesteros ha de començar a pensar, si vol seguir liderant aquesta ciutat, en triar entre Tarragona o el PSC. És el moment dels fets i no de les paraules.
Des del Grup Municipal de CiU a Tarragona defensem la retirada d’aquest avantprojecte de Llei. És incomprensible que el tripartit estigui discutint en aquests moments de gravíssima situació econòmica i social d’aquest país lleis que importen tant poc als ciutadans com són la de Vegueries, la de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, la de Govern Local o la de la Llei Electoral Catalana.
Només es pot entendre aquesta política com a resultat de la incapacitat del Tripartit per abordar els problemes reals dels catalans i de les catalanes, on s’hi troben el mig milió de catalans a l’atur. A CiU ens indigna que l’alcalde Ballesteros es sumi a aquest joc.
A partir d’ara, CiU seguirà defensant les al.legacions de la ciutat i dels ciutadans de Tarragona, però sentint-se lliure per fer les accions i prendre les iniciatives que cregui convenients a la vista de la passivitat i del nul lideratge del Sr. Ballesteros per defensar Tarragona de les agressions del Govern del Tripartit.
Nosaltres no defallirem, ja que no es moment de badar i esperar aconteixements, és moment de plantar-nos i expressar de forma contundent les nostres reivindicacions davant dels actors que estan protagonitzant la posada en marxa d’aquest avantprojecte de llei i demanar-los que rectifiquin donat el poc consens que s’està produint, per tant, en aquesta setmana entrant realitzarem totes les iniciatives que puguem portar a terme des del nostre grup municipal i en la línia expressada en la carta dirigida al Sr. Ballesteros, i convidem a tots els membres de la ciutadania a que s’afegeixin a les nostres accions, i assegurem que aquest grup portarà aquest missatge on i fins que calgui, ja que per nosaltres el nostre partit si és Tarragona.
Joan Aregio
Portaveu Grup Municipal CiU Tarragona
dijous, 4 de febrer del 2010
Aregio adreça carta a Alcaldia: "Ara cal tornar a passar l’acció i pressionar per tots els mitjans al Govern de la Generalitat i al Parlament ...
Carta enviada a l'Alcalde de Tarragona després de Junta de Portaveus a pròposit de l'avantprojecte de Llei de Vegueries
Il.lm. Sr. Josep Félix Ballesteros
Alcalde
Ajuntament de Tarragona
Benvolgut alcalde,
Després de la Junta de Portaveus d’ahir i de l’acord assolit en quant a ratificar les al·legacions presentades ara fa un mes, tant per l’Ajuntament com per més de 5.000 Tarragonins i la voluntat de seguir exigint la denominació de Tarragona com a capital de la Vegueria de Tarragona, crec que ha arribat el moment de que aquesta voluntat de tot l’Ajuntament quedi explicitada, sense que existeixi el més mínim dubte que el redactat actual de l’avantprojecte no es acceptat ni per l’Ajuntament ni per la ciutat de Tarragona.
Crec que tu has de mantenir-te ferm i no donar ni un pas enrere en la defensa dels interessos Tarragonins. Ja vaig manifestar-te ahir, que en aquesta actitud, sempre trobaràs a CiU i a la meva persona.Ahir, el govern de l’Ajuntament va perdre l’oportunitat de demanar la retirada de la llei. Crec que és un error. El meu grup i jo mateix ho seguirem fent. Ara cal, però tornar a passar l’acció i pressionar per tots els mitjans al Govern de la Generalitat i al Parlament perquè les nostres justes reivindicacions siguin contemplades a la futura divisió territorial de Catalunya.
Per tant des del grup de CiU et proposem:
Primer: Nova ronda amb tots els grups polítics del Parlament de Catalunya, aquest cop, acompanyats per representants de la Societat Civil de Tarragona on quedi palès el nostre rebuig radical a la redacció actual i el nostre suport a les al·legacions.
Segon: Reunió de la Junta de Portaveus amb el Sr. Xavier Sabaté, delegat del Govern de la Generalitat, amb el Sr. Ausàs, conseller de Governació de la Generalitat i amb el President de la Generalitat, el Sr. Montilla per entregar-los-hi personalment les nostres al·legacions i fer-los saber el nostre irrenunciable posicionament, i la necessitat de que contestin les nostres al·legacions.
Tercer: Convocatòria d’un gran acte reivindicatiu encapçalat per tu i pels representants de la societat civil de Tarragona, on Tarragona es manifesti davant el Palau de la Generalitat a Barcelona i després marxem cap al Parlament on entregarem formalment les nostres al·legacions al President del Parlament, el Sr. Ernest Benach.
Quart: Fer signar a tots els partits polítics de la ciutat de Tarragona, amb representació parlamentària el nostre manifest en defensa de la capitalitat i la Vegueria de Tarragona, i demanar-los-hi que ho comuniquin a les corresponents direccions dels seu partit.
Cinqué: Demanar reunió i crear un front comú amb tots aquells territoris i polítics que han manifestat el seu rebuig al redactat actual del avantprojecte de Llei. Estic parlant per exemple de l’alcalde de Lleida, o del Síndic d’Aran.
Aquesta llista de propostes evidentment no es tancada, i crec que pot ampliar-se amb accions.
En tot cas, crec que és urgent posar-se a treballar.
Rep una cordial salutació,
Joan Aregio i Navarro
Tarragona, 4 de febrer de 2010
dimecres, 3 de febrer del 2010
Esforç inversor i equipaments esportius
de Notícies TGN de admin
Begoña Floria (PSC)
Regidora de l’Ajuntament de Tarragona
Esforç inversor. L’Ajuntament de Tarragona ha aprovat el major esforç inversor de les últimes dècades, un total de 66 milions d’euros que donen compliment als compromisos del Pla de Mandat, al finançament de l’Escola Oficial d’Idiomes i del Mercat Central. Sorprenentment, des de l’oposició es va parlar de “major endeutament” cosa que va estar ràpidament contestada per part de l’alcalde, Josep Fèlix Ballesteros, recordant que els diners de l’EOI no computen al deute municipal i que “en qualsevol cas, deute són els 27 milions d’euros de bony que van quedar del pàrquing de Jaume I i que no han servit per la ciutat”. Hi ha qui hauria de callar i no hi ha manera! Per cert, el model d’avançar els diners per fer un equipament que és de la Generalitat ja es va dur a terme amb la Facultat de Lletres, per fer el nou campus de la Universitat Rovira i Virgili; i es va fer amb èxit.
Millorem els espais per fer esport. Avui hem explicat el nou model de gestió que es durà a terme en instal.lacions esportives, amb els equipaments multifuncions com el que s’instal.larà en breu a la zona de l’Albada, la Floresta i Parc Riu Clar. Estan adreçats al públic més infantil i significa un pas endavant en la millora dels espais per fer esport de la ciutat. Actualment també estan en marxa la tramitació de les obres de la nova piscina de Torreforta-Riu Clar, els vestuaris de la Granja i la Floresta, la coberta de la piscina de Sant Salvador i la millora de les pistes de petanca de Camp Clar. Molta feina! Com a dada, els abonats de les instal.lacions municipal han passat de 2.800 a 10.000 en …
Llegir text complet
Joan Aregio: "A la ciutadania li demanem que no oblidi mai quins partits ens han ficat en aquesta situació, i que recordin el que ha fet aquest Govern
És un fet gravíssim que aquesta llei impulsada pel tripartit hagi sortit endavant sense el més mínim dels consensos al territori, i que s’hagi aprovat enmig d’un ambient de sorpresa i de manera poc clara, per part del conseller Ausàs, amb la complicitat del PSC del Sr. Montilla, que cal recordar que s’ha venut Tarragona a canvi d’aprovar la Llei de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, fent un autèntic canvi de cromos on la nostra ciutat, un cop més, ha sortit perdent.
El govern tripartit ha menystingut els Tarragonins i les seves 5000 al·legacions,
Per tot això, reclamem fixar per demà mateix Junta de Portaveus, on, com a primer punt s’ha de demanar la retirada d’aquest avantprojecte de Llei i la dimissió del conseller Ausàs i així mateix, el nostre grup emplaçarà a l’Alcalde Ballesteros a que compleixi les seves paraules:
- que no cedeixi ni un mil·límetre de la postura unitària de l’Ajuntament
- que faci realitat amb fets la frase que el seu únic partit és Tarragona
-i tot això ho ha de fer si no vol passar a la història com l’alcalde a qui van prendre la capitalitat.
L’alcalde Ballesteros s’ha d’adonar que al seu partit, el PSC, l’ha traït de la pitjor de les maneres, venent-se Tarragona a canvi de l’Àrea Metropolitana de Barcelona.
A la ciutadania li demanem que no oblidi mai quins partits ens han ficat en aquesta situació, i que recordin el que ha fet aquest Govern de la Generalitat.
Joan Aregio
Portaveu Grup Municipal CiU Tarragona
dimarts, 2 de febrer del 2010
Joan Aregio: "A la ciutadania li demanem que no oblidi mai quins partits ens han ficat en aquesta situació, i que recordin el que ha fet aquest Govern
Davant de l’aprovació de l’avantprojecte de Llei de Vegueries i la inclusió al mateix del nom “Camp de Tarragona” i la no definició de la capitalitat de la mateixa, el Grup Municipal CiU, considera que s’ha comés el més greu dels atacs contra el nostre territori i, especialment contra els ciutadans de Tarragona.
És un fet gravíssim que aquesta llei impulsada pel tripartit hagi sortit endavant sense el més mínim dels consensos al territori, i que s’hagi aprovat enmig d’un ambient de sorpresa i de manera poc clara, per part del conseller Ausàs, amb la complicitat del PSC del Sr. Montilla, que cal recordar que s’ha venut Tarragona a canvi d’aprovar la Llei de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, fent un autèntic canvi de cromos on la nostra ciutat, un cop més, ha sortit perdent.
El govern tripartit ha menystingut els Tarragonins i les seves 5000 al·legacions,
Per tot això, reclamem fixar per demà mateix Junta de Portaveus, on, com a primer punt s’ha de demanar la retirada d’aquest avantprojecte de Llei i la dimissió del conseller Ausàs i així mateix, el nostre grup emplaçarà a l’Alcalde Ballesteros a que compleixi les seves paraules:
- que no cedeixi ni un mil·límetre de la postura unitària de l’Ajuntament
- que faci realitat amb fets la frase que el seu únic partit és Tarragona
-i tot això ho ha de fer si no vol passar a la història com l’alcalde a qui van prendre la capitalitat.
L’alcalde Ballesteros s’ha d’adonar que al seu partit, el PSC, l’ha traït de la pitjor de les maneres, venent-se Tarragona a canvi de l’Àrea Metropolitana de Barcelona.
A la ciutadania li demanem que no oblidi mai quins partits ens han ficat en aquesta situació, i que recordin el que ha fet aquest Govern de la Generalitat.
Joan Aregio
